Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2014: mesures tributàries / Ley de Presupuestos Generales del Estado para el 2014: medidas tributarias

La Llei 22/2013, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2014, recull diverses mesures tributàries, que, com és habitual en aquest tipus de norma, afecten a un bon nombre de figures tributàries.

Les principals novetats introduïdes per la Llei 22/2013, de 23 de desembre, són les següents:

1) Impost sobre la renda de les persones físiques

Es determina l’actualització dels coeficients correctors del valor d’adquisició, en relació amb les transmissions de béns immobles no afectes a activitats econòmiques, a l’efecte del previst en l’art. 35.2 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques (LIRPF).

Es prorroga per a l’any 2014 la reducció del rendiment net de les activitats econòmiques per manteniment o creació d’ocupació, contemplada en la DA 27ª LIRPF.

Igualment, es prorroga per al 2014 el gravamen complementari a la quota íntegra estatal, regulat en la DA 35ª LIRPF.

També es prorroga el tractament fiscal de les despeses i inversions per habituar als empleats en la utilització de les noves tecnologies de la comunicació i de la informació, regulat en la DA 25ª LIRPF.

2) Impost sobre societats

Es fixen els coeficients de correcció monetària aplicables als actius immobiliaris en els supòsits de transmissió, a l’efecte de l’art. 15.9.a del Reial Decret Legislatiu 4/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’impost sobre societats (TRLIS).

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir d’1 de gener de 2013 i vigència indefinida, s’afegeix un paràgraf als arts. 17.1 i 84.1 TRLIS, per adequar aquesta normativa a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE en relació amb el trasllat de la residència d’una societat, cessament d’activitat d’un establiment permanent o transferència d’actius de tal establiment. En aquests casos, s’estableix que el pagament del deute tributari, en el supòsit d’elements patrimonials transferits a un Estat membre de la UE, serà ajornat per l’administració tributària a sol·licitud del subjecte passiu fins a la data de la transmissió a tercers dels elements patrimonials afectats, resultant d’aplicació el que es disposa en la LGT i la seva normativa de desenvolupament quant a la meritació d’interessos de demora i a la constitució de garanties per a aquest ajornament.

Es manté la regulació de la forma de determinar els pagaments fraccionats de l’IS durant l’exercici 2014, establerta en l’art. 45.4 TRLIS.

Es prorroga l’aplicació pel 2014 del tipus reduït de gravamen del que gaudeixen les microempreses quan mantenen o creen ocupació, regulat en la DA 12ª TRLIS.

Igualment, es prorroga pel 2014 el tractament fiscal de les despeses i inversions per habituar als empleats en la utilització de les noves tecnologies de la comunicació i de la informació (art. 40 TRLIS), d’acord amb la DT 20ª LIRPF.

3) Impost sobre la renda de no residents

Es prorroguen per a l’any 2014 els tipus de gravamen de l’IRNR que es van fixar per als exercicis 2012 i 2013, modificant, a aquests efectes, la DA 3ª del Reial Decret Legislatiu 5/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’impost sobre la renda de no residents (TRLIRNR).

4) Impost sobre el patrimoni

Es prorroga durant l’any 2014 l’exigència del gravamen de l’impost sobre el patrimoni, modificant, a aquests efectes, amb caràcter temporal, el previst pels arts. 6, 33, 36, 37 i 38 de la Llei 19/1991, de 6 de juny, de l’impost sobre el patrimoni (LIP).

5) Impostos locals

Es fixen per a l’any 2014 els coeficients d’actualització de valors cadastrals a que es refereix l’art. 32.2 del Reial Decret Legislatiu 1/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei del Cadastre Immobiliari (TRLCI).

6) Impost sobre el valor afegit

Es modifica l’art. 20.1.8º de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit (LIVA), per eliminar la referència als nens menors de sis anys en l’exempció de les prestacions de serveis d’assistència social.

Es modifica l’art. 70.2 LIVA, relatiu al lloc de realització de les prestacions de serveis, per eliminar la referència a les Illes Canàries, Ceuta o Melilla.

Es suprimeixen el número 6º de l’art. 75.1 i el paràgraf tercer de l’art. 76 LIVA, en relació amb la meritació de l’impost en determinades operacions intracomunitàries.

Es modifica l’art. 89.3 LIVA, en relació amb determinats aspectes molt concrets de la regulació de la rectificació de quotes impositives repercutides.

Es canvia la redacció de l’art. 104.3.1º LIVA, dedicat a la regla general de prorrata, per eliminar la referència als costos relatius a les operacions que no siguin suportats per establiments permanents.

I, finalment, s’introdueix una correcció tècnica en la DA 6ª LIVA, quant als procediments administratius i judicials d’execució forçosa.

7) Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats

Es procedeix a actualitzar l’escala que grava la transmissió i rehabilitació de grandeses i títols nobiliaris, regulada en l’art. 43 del Reial Decret Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (TRLITPAJD).

8) Impostos especials

Es modifica l’art. 66.2 de la Llei 38/1992, de 28 de desembre, d’impostos especials (LIE), dedicat a les exempcions de l’impost sobre determinats mitjans de transport, a l’efecte d’adequar en major mesura la normativa interna a l’ordenament comunitari. Amb aquest mateix objectiu, s’introdueix un nou art. 70.bis LIE, dedicat a la quota de l’impost, i es modifica l’art. 71.1 LIE, relatiu a la liquidació i pagament de l’impost.

9) Taxes

S’actualitzen, amb caràcter general, a l’1% els tipus de quantia fixa de les taxes de la Hisenda estatal, excepte les taxes que s’hagin creat o actualitzat específicament per normes dictades l’any 2013.

Les taxes exigibles per la Prefectura Central de Tràfic s’ajustaran, una vegada aplicat el coeficient anteriorment indicat, al múltiple de 10 cèntims d’euro immediat superior, excepte quan l’import a ajustar sigui múltiple de 10 cèntims d’euro. A més, es modifica la referida als permisos per a la conducció.

També es mantenen, amb caràcter general, per a l’exercici 2014, els tipus i quanties fixes establertes per a les taxes que graven els jocs de sort, envit o atzar, en els imports exigibles durant 2013.

La taxa de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes per emissió d’informes d’auditoria de comptes s’incrementa amb la finalitat d’adequar-se al cost real d’aquests serveis.

En la taxa per reserva del domini públic radioelèctric es manté amb caràcter general la quantificació dels paràmetres necessaris per determinar l’import de la mateixa. D’igual manera, es mantenen per a l’any 2014 les quanties de la taxa d’aproximació exigibles en 2013.

S’estableixen les bonificacions aplicables en els ports d’interès general a les taxes d’ocupació, del buc, del passatge i de la mercaderia, així com els coeficients correctors d’aplicació a les esmentades taxes del buc, del passatge i de la mercaderia, d’acord amb el que es disposa en el text refós de la Llei de Ports de l’Estat i de la Marina Mercant, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2011, de 5 de setembre.

Al seu torn, es minoren les quanties bàsiques d’algunes taxes portuàries establertes en el citat text refós, sense perjudici del règim d’actualització propi establert en aquesta norma per a la taxa d’ocupació i la taxa d’activitat.

Les prestacions patrimonials de caràcter públic aeroportuàries s’incrementen en un 2,5 per cent respecte de les quanties exigibles en 2013. Així mateix, es procedeix a realitzar una actualització dels preus bàsics del cànon de control d’abocaments.

També s’actualitzen les taxes d’anualitats de patents i models d’utilitat, així com de sol·licitud i manteniment de certificats complementaris de protecció.

Finalment, es modifiquen els cànons ferroviaris, la naturalesa dels quals és la de taxes, quant a les seves quanties, la qual cosa suposa augmentar el percentatge en què els ingressos cobreixen els costos ferroviaris.

----------------------------------------------------------------------------

La Ley 22/2013, de 23 de diciembre, de Presupuestos Generales del Estado para el año 2014, recoge diversas medidas tributarias, que, como es habitual en este tipo de norma, afectan a un buen número de figuras tributarias.

Las principales novedades introducidas por la Ley 22/2013, de 23 de diciembre, son las siguientes:

1) Impuesto sobre la renta de las personas físicas

Se determina la actualización de los coeficientes correctores del valor de adquisición, en relación con las transmisiones de bienes inmuebles no afectos a actividades económicas, a efectos de lo previsto en el art. 35.2 de la Ley 35/2006, de 28 de noviembre, del impuesto sobre la renta de las personas físicas (LIRPF).

Se prorroga para el año 2014 la reducción del rendimiento neto de las actividades económicas por mantenimiento o creación de empleo, contemplada en la DA 27ª LIRPF.

Igualmente, se prorroga para el 2014 el gravamen complementario a la cuota íntegra estatal, regulado en la DA 35ª LIRPF.

También se prorroga el tratamiento fiscal de los gastos e inversiones para habituar a los empleados en la utilización de las nuevas tecnologías de la comunicación y de la información, regulado en la DA 25ª LIRPF.

2) Impuesto sobre sociedades

Se fijan los coeficientes de corrección monetaria aplicables a los activos inmobiliarios en los supuestos de transmisión, a los efectos del art. 15.9.a del Real Decreto Legislativo 4/2004, de 5 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del impuesto sobre sociedades (TRLIS).

Con efectos para los períodos impositivos que se inicien a partir de 1 de enero de 2013 y vigencia indefinida, se añade un párrafo a los arts. 17.1 y 84.1 TRLIS, para adecuar dicha normativa a la jurisprudencia del Tribunal de Justicia de la UE en relación con el traslado de la residencia de una sociedad, cese de actividad de un establecimiento permanente o transferencia de activos de tal establecimiento. En tales casos, se establece que el pago de la deuda tributaria, en el supuesto de elementos patrimoniales transferidos a un Estado miembro de la UE, será aplazado por la administración tributaria a solicitud del sujeto pasivo hasta la fecha de la transmisión a terceros de los elementos patrimoniales afectados, resultando de aplicación lo dispuesto en la LGT y su normativa de desarrollo en cuanto al devengo de intereses de demora y a la constitución de garantías para dicho aplazamiento.

Se mantiene la regulación de la forma de determinar los pagos fraccionados del IS durante el ejercicio 2014, establecida en el art. 45.4 TRLIS.

Se prorroga la aplicación para el 2014 del tipo reducido de gravamen del que disfrutan las microempresas cuando mantienen o crean empleo, regulado en la DA 12ª TRLIS.

Igualmente, se prorroga para el 2014 el tratamiento fiscal de los gastos e inversiones para habituar a los empleados en la utilización de las nuevas tecnologías de la comunicación y de la información (art. 40 TRLIS), de acuerdo con la DT 20ª LIRPF.

3) Impuesto sobre la renta de no residentes

Se prorrogan para el año 2014 los tipos de gravamen del IRNR que se fijaron para los ejercicios 2012 y 2013, modificando, a estos efectos, la DA 3ª del Real Decreto Legislativo 5/2004, de 5 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del impuesto sobre la renta de no residentes (TRLIRNR).

4) Impuesto sobre el patrimonio

Se prorroga durante el año 2014 la exigencia del gravamen del impuesto sobre el patrimonio, modificando, a estos efectos, con carácter temporal, lo previsto por los arts. 6, 33, 36, 37 y 38 de la Ley 19/1991, de 6 de junio, del impuesto sobre el patrimonio (LIP).

5) Impuestos locales

Se fijan para el año 2014 los coeficientes de actualización de valores catastrales a que se refiere el art. 32.2 del Real Decreto Legislativo 1/2004, de 5 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Catastro Inmobiliario (TRLCI).

6) Impuesto sobre el valor añadido

Se modifica el art. 20.1.8º de la Ley 37/1992, de 28 de diciembre, del impuesto sobre el valor añadido (LIVA), para eliminar la referencia a los niños menores de seis años en la exención de las prestaciones de servicios de asistencia social.

Se modifica el art. 70.2 LIVA, relativo al lugar de realización de las prestaciones de servicios, para eliminar la referencia a las Islas Canarias, Ceuta o Melilla.

Se suprimen el número 6º del art. 75.1 y el párrafo tercero del art. 76 LIVA, en relación con el devengo del impuesto en determinadas operaciones intracomunitarias.

Se modifica el art. 89.3 LIVA, en relación con determinados aspectos muy concretos de la regulación de la rectificación de cuotas impositivas repercutidas.

Se cambia la redacción del art. 104.3.1º LIVA, dedicado a la regla general de prorrata, para eliminar la referencia a los costes relativos a las operaciones que no sean soportados por establecimientos permanentes.

Y, por último, se introduce una corrección técnica en la DA 6ª LIVA, en cuanto a los procedimientos administrativos y judiciales de ejecución forzosa.

7) Impuesto sobre transmisiones patrimoniales y actos jurídicos documentados

Se procede a actualizar la escala que grava la transmisión y rehabilitación de grandezas y títulos nobiliarios, regulada en el art. 43 del Real Decreto Legislativo 1/1993, de 24 de septiembre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del impuesto sobre transmisiones patrimoniales y actos jurídicos documentados (TRLITPAJD).

8) Impuestos especiales

Se modifica el art. 66.2 de la Ley 38/1992, de 28 de diciembre, de impuestos especiales (LIE), dedicado a las exenciones del impuesto sobre determinados medios de transporte, a los efectos de adecuar en mayor medida la normativa interna al ordenamiento comunitario. Con este mismo objetivo, se introduce un nuevo art. 70.bis LIE, dedicado a la cuota del impuesto, y se modifica el art. 71.1 LIE, relativo a la liquidación y pago del impuesto.

9) Tasas

Se actualizan, con carácter general, al 1% los tipos de cuantía fija de las tasas de la Hacienda estatal, excepto las tasas que se hayan creado o actualizado específicamente por normas dictadas en el año 2013.

Las tasas exigibles por la Jefatura Central de Tráfico se ajustarán, una vez aplicado el coeficiente anteriormente indicado, al múltiplo de 10 céntimos de euro inmediato superior, excepto cuando el importe a ajustar sea múltiplo de 10 céntimos de euro. Además, se modifica la referida a los permisos para la conducción.

También se mantienen, con carácter general, para el ejercicio 2014, los tipos y cuantías fijas establecidas para las tasas que gravan los juegos de suerte, envite o azar, en los importes exigibles durante 2013.

La tasa del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas por emisión de informes de auditoría de cuentas se incrementa con la finalidad de adecuarse al coste real de dichos servicios.

En la tasa por reserva del dominio público radioeléctrico se mantiene con carácter general la cuantificación de los parámetros necesarios para determinar el importe de la misma. De igual modo, se mantienen para el año 2014 las cuantías de la tasa de aproximación exigibles en 2013.

Se establecen las bonificaciones aplicables en los puertos de interés general a las tasas de ocupación, del buque, del pasaje y de la mercancía, así como los coeficientes correctores de aplicación a las mencionadas tasas del buque, del pasaje y de la mercancía, de acuerdo con lo dispuesto en el Texto Refundido de la Ley de Puertos del Estado y de la Marina Mercante, aprobado por el Real Decreto Legislativo 2/2011, de 5 de septiembre.

A su vez, se minoran las cuantías básicas de algunas tasas portuarias establecidas en el citado Texto Refundido, sin perjuicio del régimen de actualización propio establecido en dicha norma para la tasa de ocupación y la tasa de actividad.

Las prestaciones patrimoniales de carácter público aeroportuarias se incrementan en un 2,5 por ciento respecto de las cuantías exigibles en 2013. Asimismo, se procede a realizar una actualización de los precios básicos del canon de control de vertidos.

También se actualizan las tasas de anualidades de patentes y modelos de utilidad, así como de solicitud y mantenimiento de certificados complementarios de protección.

Por último, se modifican los cánones ferroviarios, cuya naturaleza es la de tasas, en cuanto a sus cuantías, lo que supone aumentar el porcentaje en que los ingresos cubren los costes ferroviarios.

Novetats en els reglaments dels impostos sobre la renda / Novedades en los reglamentos de los impuestos sobre la renta

Els reglaments dels impostos que graven l’obtenció de renda (IRPF, IS i IRNR) han estat modificats pel Reial Decret 960/2013, de 5 de desembre, que també ha introduït alguns canvis en el reglament de gestió i inspecció i en el de recaptació.

Les principals novetats incorporades pel RD 960/2013, de 5 de desembre, són les següents:

1) Modificacions en el reglament de l’IRPF

Es modifica l’art. 32.2 del RD 439/2007, de 30 de març, pel qual s’aprova el Reglament de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (RIRPF), en relació amb les circumstàncies excloents de l’aplicació del mètode d’estimació objectiva en funció de l’import dels rendiments íntegres respecte d’aquells contribuents que exerceixin activitats els ingressos de les quals estiguin sotmesos al tipus de retenció de l’1%, d’acord amb els nous límits introduïts en la LIRPF aplicables a partir de l’1 de gener de 2013. També es modifica l’art. 68.6 RIRPF (dedicat a l’obligació de conservar factures) per afegir l’obligació de portar, a partir de l’1 de gener de 2014, un llibre registre de vendes o ingressos per a aquests contribuents.

D’altra banda, respecte a la deducció per inversió en habitatge habitual, atès que ha estat suprimida des de l’1 de gener de 2013, s’elimina el capítol I del títol IV del RIRPF (arts. 54 a 57) dedicat a  aquesta deducció, preveient-se la seva aplicació transitòria a l’efecte de l’aplicació del règim transitori previst per a la deducció en la DT 18ª LIRPF. Així mateix, s’eliminen les referències normatives a la deducció per inversió en habitatge habitual en matèria d’obligació de declarar (art. 61 RIRPF).

A més, en desaparèixer la regulació de la deducció per inversió en habitatge habitual i amb ella el concepte d’habitatge habitual, es defineix aquest concepte a l’efecte de l’aplicació de determinades exempcions (nou art. 41 bis RIRPF), donant continuïtat al que fins ara venia aplicant-se, i d’acord amb el concepte que s’estableix en la LIRPF.

També relacionat amb aquest assumpte, en relació amb la regularització de deduccions per incompliment de requisits (DT 3ª RIRPF), s’adapta el text reglamentari a la configuració transitòria de la deducció per inversió en habitatge habitual i s’actualitzen les referències al sistema de finançament autonòmic.

Així mateix, es modifiquen els arts. 86, 87 i 88 RIRPF, relatius a la presa en consideració de la deducció per inversió en habitatge a l’efecte de la determinació dels pagaments a compte, a fi d’adequar-los al règim transitori de la deducció i sense que tal modificació comporti per als contribuents que tinguin dret a l’aplicació del citat règim transitori variació alguna respecte de les normes fins ara en vigor.

D’altra banda, es modifica l’art. 61 RIRPF, en relació amb l’import del límit determinant de l’obligació de declarar quan el rendiment del treball es percebi de diversos pagadors, adaptant-ho a la quantia legalment establerta.

Respecte d’aquelles persones o entitats que tenen obligació mensual de presentar la declaració i realitzar l’ingrés corresponent a retencions i ingressos a compte, s’elimina el termini excepcional que existia en relació amb la declaració i ingrés corresponent al mes de juliol (art. 108.1 RIRPF).

A més, es modifica l’art. 83.3.e RIRPF, eliminant l’obligació d’aportar a l’ocupador la còpia del testimoniatge literal de la resolució judicial que fixi la pensió compensatòria o l’anualitat per aliments perquè tingui en compte tals pagaments en el càlcul del tipus de retenció aplicable al treballador, sent suficient la comunicació de tal situació a l’ocupador.

S’estableix una nova obligació d’informació, en l’art. 69.1 RIRPF, per a les empreses de nova o recent creació els partícips o accionistes de les quals haguessin subscrit accions o participacions amb dret a la deducció per inversió en aquest tipus d’entitats.

Finalment, es regula en el nou art. 97.2 RIRPF la base de retenció sobre els guanys patrimonials derivats de transmissions o reemborsaments d’accions i participacions d’institucions d’inversió col·lectiva.

2) Modificacions en el reglament de l’IS

S’introdueixen canvis en l’art. 5 del RD 1777/2004, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de l’Impost sobre Societats (RIS) per estendre l’aplicació dels plans especials d’amortització que hagin estat objecte d’aprovació per determinats elements patrimonials a aquells altres que tinguin les mateixes característiques de caràcter físic, tecnològic, jurídic i econòmic, l’amortització dels quals s’iniciï en els tres anys següents respecte del moment de l’aprovació del pla.

Es regula, d’altra banda, en el nou capítol IX del títol I (arts. 32 bis a 32 septies RIS), el procediment a seguir en els supòsits d’acords previs de valoració o de qualificació i valoració de rendes procedents de determinats actius intangibles. S’estableix, en aquest sentit, una detallada normativa en relació amb l’inici del procediment, la tramitació, terminació i efectes de l’acord, l’òrgan competent, la modificació de l’acord i la pròrroga del mateix.

Així mateix, es regula, en el nou capítol III del títol II (arts. 40 bis i 40 ter RIS), el tràmit procedimental corresponent als plans especials d’inversió, en el supòsit de la deducció per inversió de beneficis.

S’estableix, en l’art. 49 RIS, el termini de presentació i el contingut mínim de la nova comunicació a que es refereix el règim fiscal especial d’arrendament financer regulat en el TRLIS, d’acord amb la redacció donada al mateix per la Llei 16/2012, de 27 de desembre, per la qual s’adopten diverses mesures tributàries dirigides a la consolidació de les finances públiques i a l’impuls de l’activitat econòmica.

Finalment, es modifica l’art. 66.1 RIS, en relació amb aquelles persones o entitats que tenen obligació mensual de presentar la declaració i realitzar l’ingrés corresponent a retencions i ingressos a compte, per a eliminar el termini excepcional que existia en relació amb la declaració i ingrés corresponent al mes de juliol.

3) Modificacions en el reglament de l’IRNR

Les novetats en el RD 1776/2004, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de l’Impost sobre la Renda de No Residents (RIRNR) afecten, d’una banda, a l’art. 20, en relació amb l’àmbit d’aplicació del Gravamen Especial sobre béns immobles d’entitats no residents, d’acord amb la recent modificació introduïda en el TRLIRNR, consistent en limitar la seva aplicació a les entitats residents en un país o territori que tingui la consideració de paradís fiscal.

D’altra banda, els canvis introduïts en el RIRNR afecten a l’art. 15.1, respecte d’aquelles entitats que tenen obligació mensual de presentar la declaració i realitzar l’ingrés corresponent a retencions i ingressos a compte, eliminant el termini excepcional que existia en relació amb la declaració i ingrés corresponent al mes de juliol.

A més, es duen a terme les modificacions precises per adaptar-se a  les reformes de la Llei 35/2003, de 4 de novembre, d’Institucions d’Inversió Col·lectiva, relatives a la possibilitat que les participacions en fons d’inversió espanyols puguin figurar en el registre de partícips de la gestora del fons a nom del comercialitzador per compte de partícips. A aquests efectes, s’efectuen en el RIRNR les necessàries modificacions en els preceptes relatius al subjecte obligat a practicar retenció o ingrés a compte i en la determinació de la base de retenció en les transmissions o reemborsaments d’accions o participacions en institucions d’inversió col·lectiva (arts. 7.3, 11.2 i 13.3 RIRNR).

Finalment, es modifica l’apartat 3.c de la DA única RIRNR, amb la finalitat de potenciar la competitivitat del sector de la inversió col·lectiva espanyola en l’exterior, simplificant les obligacions d’informació previstes en relació amb la comercialització a l’estranger d’institucions d’inversió col·lectiva espanyoles.

4) Modificacions en el reglament de gestió i inspecció

Es modifica el RD 1065/2007, de 27 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d’aplicació dels tributs (RGGIT) en relació amb les obligacions d’informació, per incloure al comercialitzador de fons espanyols com a nou obligat tributari (apartats 1.a i 4 de l’art. 42, així com lletres e i f de l’art. 47.1 RGGIT).

5) Modificacions en el reglament de recaptació

Els canvis en el RD 939/2005, de 29 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament General de Recaptació (RGR) afecten, d’una banda, a la modificació de l’art. 29.1, en relació amb la regulació dels terminis en què les entitats col·laboradores realitzaran l’operació d’ingrés en el Tresor de les quantitats recaptades durant cada quinzena.

I, d’altra banda, s’afegeix en l’art. 19.3 RGR, relatiu a l’horari de caixa en què les entitats col·laboradores han d’admetre els ingressos, que cada Administració tributària podrà limitar la prestació del servei a un nombre d’hores inferior, dins de l’horari de caixa.

---------------------------------------------------------------------------

Los reglamentos de los impuestos que gravan la obtención de renta (IRPF, IS e IRNR) han sido modificados por el Real Decreto 960/2013, de 5 de diciembre, que también ha introducido algunos cambios en el reglamento de gestión e inspección y en el de recaudación.

Las principales novedades incorporadas por el RD 960/2013, de 5 de diciembre, son las siguientes:

1) Modificaciones en el reglamento del IRPF

Se modifica el art. 32.2 del RD 439/2007, de 30 de marzo, por el que se aprueba el Reglamento del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas (RIRPF), en relación con las circunstancias excluyentes de la aplicación del método de estimación objetiva en función del importe de los rendimientos íntegros respecto de aquellos contribuyentes que ejerzan actividades cuyos ingresos estén sometidos al tipo de retención del 1%, de acuerdo con los nuevos límites introducidos en la LIRPF aplicables a partir de 1 de enero de 2013. También se modifica el art. 68.6 RIRPF (dedicado a la obligación de conservar facturas) para añadir la obligación de llevanza, a partir de 1 de enero de 2014, de un libro registro de ventas o ingresos para estos contribuyentes.

Por otra parte, respecto a la deducción por inversión en vivienda habitual, dado que ha sido suprimida desde el 1 de enero de 2013, se elimina el capítulo I del título IV del RIRPF (arts. 54 a 57) dedicado a esta deducción, previéndose su aplicación transitoria a efectos de la aplicación del régimen transitorio previsto para la deducción en la DT 18ª LIRPF. Asimismo, se eliminan las referencias normativas a la deducción por inversión en vivienda habitual en materia de obligación de declarar (art. 61 RIRPF).

Además, al desaparecer la regulación de la deducción por inversión en vivienda habitual y con ella el concepto de vivienda habitual, se define este concepto a efectos de la aplicación de determinadas exenciones (nuevo art. 41 bis RIRPF), dando continuidad al que hasta ahora venía aplicándose, y de acuerdo con el concepto que se establece en la LIRPF.

También relacionado con este asunto, en relación con la regularización de deducciones por incumplimiento de requisitos (DT 3ª RIRPF), se adapta el texto reglamentario a la configuración transitoria de la deducción por inversión en vivienda habitual y se actualizan las referencias al sistema de financiación autonómico.

Asimismo, se modifican los arts. 86, 87 y 88 RIRPF, relativos a la toma en consideración de la deducción por inversión en vivienda a efectos de la determinación de los pagos a cuenta, con objeto de adecuarlos al régimen transitorio de la deducción y sin que tal modificación comporte para los contribuyentes que tengan derecho a la aplicación del citado régimen transitorio variación alguna respecto de las normas hasta ahora en vigor.

Por otra parte, se modifica el art. 61 RIRPF, en relación con el importe del límite determinante de la obligación de declarar cuando el rendimiento del trabajo se perciba de varios pagadores, adaptándolo a la cuantía legalmente establecida.

Respecto de aquellas personas o entidades que tienen obligación mensual de presentar la declaración y realizar el ingreso correspondiente a retenciones e ingresos a cuenta, se elimina el plazo excepcional que existía en relación con la declaración e ingreso correspondiente al mes de julio (art. 108.1 RIRPF).

Además, se modifica el art. 83.3.e RIRPF, eliminando la obligación de aportar al empleador la copia del testimonio literal de la resolución judicial que fije la pensión compensatoria o la anualidad por alimentos para que tenga en cuenta tales pagos en el cálculo del tipo de retención aplicable al trabajador, siendo suficiente la comunicación de tal situación al empleador.

Se establece una nueva obligación de información, en el art. 69.1 RIRPF, para las empresas de nueva o reciente creación cuyos partícipes o accionistas hubieran suscrito acciones o participaciones con derecho a la deducción por inversión en este tipo de entidades.

Finalmente, se regula en el nuevo art. 97.2 RIRPF la base de retención sobre las ganancias patrimoniales derivadas de transmisiones o reembolsos de acciones y participaciones de instituciones de inversión colectiva.

2) Modificaciones en el reglamento del IS

Se introducen cambios en el art. 5 del RD 1777/2004, de 30 de julio, por el que se aprueba el Reglamento del Impuesto sobre Sociedades (RIS) para extender la aplicación de los planes especiales de amortización que hayan sido objeto de aprobación para determinados elementos patrimoniales a aquellos otros que tengan las mismas características de carácter físico, tecnológico, jurídico y económico, cuya amortización se inicie en los tres años siguientes respecto del momento de la aprobación del plan.

Se regula, por otra parte, en el nuevo capítulo IX del título I (arts. 32 bis a 32 septies RIS), el procedimiento a seguir en los supuestos de acuerdos previos de valoración o de calificación y valoración de rentas procedentes de determinados activos intangibles. Se establece, en este sentido, una detallada normativa en relación con el inicio del procedimiento, la tramitación, terminación y efectos del acuerdo, el órgano competente, la modificación del acuerdo y la prórroga del mismo.

Asimismo, se regula, en el nuevo capítulo III del título II (arts. 40 bis y 40 ter RIS), el trámite procedimental correspondiente a los planes especiales de inversión, en el supuesto de la deducción por inversión de beneficios.

Se establece, en el art. 49 RIS, el plazo de presentación y el contenido mínimo de la nueva comunicación a que se refiere el régimen fiscal especial de arrendamiento financiero regulado en el TRLIS, de acuerdo con la redacción dada al mismo por la Ley 16/2012, de 27 de diciembre, por la que se adoptan diversas medidas tributarias dirigidas a la consolidación de las finanzas públicas y al impulso de la actividad económica.

Finalmente, se modifica el art. 66.1 RIS, en relación con aquellas personas o entidades que tienen obligación mensual de presentar la declaración y realizar el ingreso correspondiente a retenciones e ingresos a cuenta, para eliminar el plazo excepcional que existía en relación con la declaración e ingreso correspondiente al mes de julio.

3) Modificaciones en el reglamento del IRNR

Las novedades en el RD 1776/2004, de 30 de julio, por el que se aprueba el Reglamento del Impuesto sobre la Renta de No Residentes (RIRNR) afectan, por un lado, al art. 20, en relación con el ámbito de aplicación del Gravamen Especial sobre bienes inmuebles de entidades no residentes, de acuerdo con la reciente modificación introducida en el TRLIRNR, consistente en limitar su aplicación a las entidades residentes en un país o territorio que tenga la consideración de paraíso fiscal.

Por otro lado, los cambios introducidos en el RIRNR afectan al art. 15.1, respecto de aquellas entidades que tienen obligación mensual de presentar la declaración y realizar el ingreso correspondiente a retenciones e ingresos a cuenta, eliminando el plazo excepcional que existía en relación con la declaración e ingreso correspondiente al mes de julio.

Además, se llevan a cabo las modificaciones precisas para adaptarse a las reformas de la Ley 35/2003, de 4 de noviembre, de Instituciones de Inversión Colectiva, relativas a la posibilidad de que las participaciones en fondos de inversión españoles puedan figurar en el registro de partícipes de la gestora del fondo a nombre del comercializador por cuenta de partícipes. A estos efectos, se efectúan en el RIRNR las necesarias modificaciones en los preceptos relativos al sujeto obligado a practicar retención o ingreso a cuenta y a la determinación de la base de retención en las transmisiones o reembolsos de acciones o participaciones en instituciones de inversión colectiva (arts. 7.3, 11.2 y 13.3 RIRNR).

Finalmente, se modifica el apartado 3.c de la DA única RIRNR, con la finalidad de potenciar la competitividad del sector de la inversión colectiva española en el exterior, simplificando las obligaciones de información previstas en relación con la comercialización en el extranjero de instituciones de inversión colectiva españolas.

4) Modificaciones en el reglamento de gestión e inspección

Se modifica el RD 1065/2007, de 27 de julio, por el que se aprueba el Reglamento General de las actuaciones y los procedimientos de gestión e inspección tributaria y de desarrollo de las normas comunes de los procedimientos de aplicación de los tributos (RGGIT) en relación con las obligaciones de información, para incluir al comercializador de fondos españoles como nuevo obligado tributario (apartados 1.a y 4 del art. 42, así como letras e y f del art. 47.1 RGGIT).

5) Modificaciones en el reglamento de recaudación

Los cambios en el RD 939/2005, de 29 de julio, por el que se aprueba el Reglamento General de Recaudación (RGR) afectan, por un lado, a la modificación del art. 29.1, en relación con la regulación de los plazos en que las entidades colaboradoras realizarán la operación de ingreso en el Tesoro de las cantidades recaudadas durante cada quincena.

Y, por otro lado, se añade en el art. 19.3 RGR, relativo al horario de caja en que las entidades colaboradoras han de admitir los ingresos, que cada Administración tributaria podrá limitar la prestación del servicio a un número de horas inferior, dentro del horario de caja.

Modificacions en la Llei de l’Impost sobre Societats / Modificaciones en la Ley del Impuesto sobre Sociedades

El Reial Decret-llei 14/2013, de 29 de novembre, de mesures urgents per a l’adaptació del dret espanyol a la normativa de la Unió Europea en matèria de supervisió i solvència d’entitats financeres, ha introduït una sèrie de modificacions en el Reial Decret Legislatiu 4/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Impost sobre Societats (TRLIS).

D’acord amb l’exposició de motius del Reial Decret-llei 14/2013, de 29 de novembre, l’objecte de les modificacions del TRLIS consisteix en introduir determinades mesures destinades a permetre que certs actius per impostos diferits puguin seguir computant com a capital, en línia amb la regulació vigent en altres estats de la Unió Europea, de manera que les entitats de crèdit espanyoles puguin operar en un entorn competitiu homogeni.

Les principals novetats incorporades per la disposició final 2ª del Reial Decret-llei 14/2013, de 29 de novembre, en el TRLIS són les següents:

1) Criteris d’imputació temporal en determinades dotacions

S’introdueix, amb efectes retroactius per als períodes impositius que s’iniciïn a partir d’1 de gener de 2011, un nou apartat 13 en l’art. 19 TRLIS, dedicat la imputació temporal. Concretament, s’estableix que determinades dotacions s’integraran en la base imposable de l’impost, amb el límit de la base imposable positiva prèvia a la seva integració i a la compensació de bases imposables negatives.

Es tracta de les dotacions per deterioració dels crèdits o altres actius derivades de les possibles insolvències dels deutors no vinculats amb el subjecte passiu, sempre que no els resulti d’aplicació el que es disposa en l’art. 12.2.a TRLIS (insolvències de deutors en els que hagi transcorregut el termini de 6 mesos des del venciment), així com els derivats de l’aplicació de l’art. 13.1.b TRLIS (retribucions a llarg termini al personal) i de l’art. 14.1.f TRLIS (dotacions a provisions o fons interns per a la cobertura de contingències anàlogues a les cobertes per plans i fons de pensions), corresponents a dotacions o aportacions a sistemes de previsió social i, si escau, prejubilació, que hagin generat actius per impost diferit.

Les quantitats no integrades en un període impositiu seran objecte d’integració en els períodes impositius següents amb el mateix límit. A aquests efectes, s’integraran en primer lloc, les dotacions corresponents als períodes impositius més antics.

2) Regles especials de consolidació fiscal

S’introdueix una nova disposició addicional 21ª en el TRLIS, en la qual s’estableixen unes especialitats en l’aplicació del règim de consolidació fiscal per aquells grups fiscals en els que s’integrin entitats a les quals resulti d’aplicació el que es disposa en el nou art. 19.13 TRLIS.

En primer lloc, la suma de bases imposables no inclourà les dotacions a que es refereix l’art. 19.13 TRLIS ni la compensació de bases imposables negatives individuals. Aquestes dotacions s’inclouran en la base imposable del grup amb caràcter previ a la compensació de les bases imposables negatives del grup fiscal.

En segon lloc, en el supòsit en què una entitat s’incorpori a un grup fiscal, les dotacions a que es refereix l’art. 19.13 TRLIS pendents d’integrar en la seva base imposable, s’integraran en la base imposable del grup, amb el límit de la base imposable positiva individual de la pròpia entitat prèvia a la integració de les dotacions de la referida naturalesa i a la compensació de bases imposables negatives, excloent-se, a aquests efectes, els dividends o participacions en beneficis a que es refereix l’art. 30.2 TRLIS.

I, en tercer lloc, en el supòsit de pèrdua del règim de consolidació fiscal o extinció del grup fiscal, les entitats que integrin el mateix assumiran les dotacions a que es refereix l’art. 19.13 TRLIS pendents d’integrar en la base imposable, en la proporció que hi haguessin contribuït a la seva formació.

3) Conversió d’actius per impost diferit en crèdit exigible davant l’Administració tributària

S’introdueix una nova disposició addicional 22ª en el TRLIS, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2014, en la qual s’estableix que els actius per impost diferit corresponents a les dotacions a les que es refereix el nou art. 19.13 TRLIS es convertiran en un crèdit exigible davant l’Administració tributària, si es compleixen determinades circumstàncies.

En concret, quan es produeixi qualsevol de les següents circumstàncies: a) Que el subjecte passiu registri pèrdues comptables en els seus comptes anuals, auditades i aprovades per l’òrgan corresponent. En aquest supòsit, l’import dels actius per impost diferit objecte de conversió estarà determinat pel resultat d’aplicar sobre el total dels mateixos, el percentatge que representin les pèrdues comptables de l’exercici respecte de la suma de capital i reserves. b) Que l’entitat sigui objecte de liquidació o insolvència judicialment declarada.

Així mateix, els actius per impost diferit pel dret a compensar en exercicis posteriors les bases imposables negatives es convertiran en un crèdit exigible davant l’Administració tributària quan aquells siguin conseqüència d’integrar en la base imposable, a partir del primer període impositiu que s’iniciï en 2014, les dotacions per deterioració dels crèdits o altres actius derivades de les possibles insolvències dels deutors, així com les dotacions o aportacions a sistemes de previsió social i, si escau, prejubilació, que van generar els actius per impost diferit.

Es disposa també que la conversió dels actius per impost diferit en un crèdit exigible davant l’Administració tributària es produirà en el moment de la presentació de l’autoliquidació de l’impost corresponent al període impositiu en què s’hagin produït les citades circumstàncies. Així mateix, s’estableix que aquesta conversió determinarà que el subjecte passiu pugui optar per sol·licitar el seu abonament a l’Administració tributària o per compensar aquests crèdits amb altres deutes de naturalesa tributària de caràcter estatal que el propi subjecte passiu generi a partir del moment de la conversió.

Finalment, es determina que els esmentats actius per impost diferit podran canviar-se per valors de deute públic, una vegada transcorregut el termini de compensació de bases imposables negatives, computat des del registre comptable de tals actius. En el supòsit d’actius registrats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta norma, aquest termini es computarà des d’aquesta entrada en vigor.

-------------------------------------------------------------------------

El Real Decreto-ley 14/2013, de 29 de noviembre, de medidas urgentes para la adaptación del derecho español a la normativa de la Unión Europea en materia de supervisión y solvencia de entidades financieras, ha introducido una serie de modificaciones en el Real Decreto Legislativo 4/2004, de 5 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Impuesto sobre Sociedades (TRLIS).

De acuerdo con la exposición de motivos del Real Decreto-ley 14/2013, de 29 de noviembre, el objeto de las modificaciones del TRLIS consiste en introducir determinadas medidas destinadas a permitir que ciertos activos por impuestos diferidos puedan seguir computando como capital, en línea con la regulación vigente en otros estados de la Unión Europea, de forma que las entidades de crédito españolas puedan operar en un entorno competitivo homogéneo.

Las principales novedades incorporadas por la disposición final 2ª del Real Decreto-ley 14/2013, de 29 de noviembre, en el TRLIS son las siguientes:

1) Criterios de imputación temporal en determinadas dotaciones

Se introduce, con efectos retroactivos para los períodos impositivos que se inicien a partir de 1 de enero de 2011, un nuevo apartado 13 en el art. 19 TRLIS, dedicado la imputación temporal. Concretamente, se establece que determinadas dotaciones se integrarán en la base imponible del impuesto, con el límite de la base imponible positiva previa a su integración y a la compensación de bases imponibles negativas.

Se trata de las dotaciones por deterioro de los créditos u otros activos derivadas de las posibles insolvencias de los deudores no vinculados con el sujeto pasivo, siempre que no les resulte de aplicación lo dispuesto en el art. 12.2.a TRLIS (insolvencias de deudores en los que haya transcurrido el plazo de 6 meses desde el vencimiento), así como los derivados de la aplicación del art. 13.1.b TRLIS (retribuciones a largo plazo al personal) y del art. 14.1.f TRLIS (dotaciones a provisiones o fondos internos para la cobertura de contingencias análogas a las cubiertas por planes y fondos de pensiones), correspondientes a dotaciones o aportaciones a sistemas de previsión social y, en su caso, prejubilación, que hayan generado activos por impuesto diferido.

Las cantidades no integradas en un período impositivo serán objeto de integración en los períodos impositivos siguientes con el mismo límite. A estos efectos, se integrarán en primer lugar, las dotaciones correspondientes a los períodos impositivos más antiguos.

2) Reglas especiales de consolidación fiscal

Se introduce una nueva disposición adicional 21ª en el TRLIS, en la que se establecen unas especialidades en la aplicación del régimen de consolidación fiscal por aquellos grupos fiscales en los que se integren entidades a las que resulte de aplicación lo dispuesto en el nuevo art. 19.13 TRLIS.

En primer lugar, la suma de bases imponibles no incluirá las dotaciones a que se refiere el art. 19.13 TRLIS ni la compensación de bases imponibles negativas individuales. Esas dotaciones se incluirán en la base imponible del grupo con carácter previo a la compensación de las bases imponibles negativas del grupo fiscal.

En segundo lugar, en el supuesto en que una entidad se incorpore a un grupo fiscal, las dotaciones a que se refiere el art. 19.13 TRLIS pendientes de integrar en su base imponible, se integrarán en la base imponible del grupo, con el límite de la base imponible positiva individual de la propia entidad previa a la integración de las dotaciones de la referida naturaleza y a la compensación de bases imponibles negativas, excluyéndose, a estos efectos, los dividendos o participaciones en beneficios a que se refiere el art. 30.2 TRLIS.

Y, en tercer lugar, en el supuesto de pérdida del régimen de consolidación fiscal o extinción del grupo fiscal, las entidades que integren el mismo asumirán las dotaciones a que se refiere el art. 19.13 TRLIS pendientes de integrar en la base imponible, en la proporción que hubiesen contribuido a su formación.

3) Conversión de activos por impuesto diferido en crédito exigible frente a la Administración tributaria

Se introduce una nueva disposición adicional 22ª en el TRLIS, con efectos para los períodos impositivos que se inicien a partir del 1 de enero de 2014, en la que se establece que los activos por impuesto diferido correspondientes a las dotaciones a las que se refiere el nuevo art. 19.13 TRLIS se convertirán en un crédito exigible frente a la Administración tributaria, si se cumplen determinadas circunstancias.

En concreto, cuando se produzca cualquiera de las siguientes circunstancias: a) Que el sujeto pasivo registre pérdidas contables en sus cuentas anuales, auditadas y aprobadas por el órgano correspondiente. En este supuesto, el importe de los activos por impuesto diferido objeto de conversión estará determinado por el resultado de aplicar sobre el total de los mismos, el porcentaje que representen las pérdidas contables del ejercicio respecto de la suma de capital y reservas. b) Que la entidad sea objeto de liquidación o insolvencia judicialmente declarada.

Asimismo, los activos por impuesto diferido por el derecho a compensar en ejercicios posteriores las bases imponibles negativas se convertirán en un crédito exigible frente a la Administración tributaria cuando aquellos sean consecuencia de integrar en la base imponible, a partir del primer período impositivo que se inicie en 2014, las dotaciones por deterioro de los créditos u otros activos derivadas de las posibles insolvencias de los deudores, así como las dotaciones o aportaciones a sistemas de previsión social y, en su caso, prejubilación, que generaron los activos por impuesto diferido.

Se dispone también que la conversión de los activos por impuesto diferido en un crédito exigible frente a la Administración tributaria se producirá en el momento de la presentación de la autoliquidación del impuesto correspondiente al período impositivo en que se hayan producido las citadas circunstancias. Asimismo, se establece que dicha conversión determinará que el sujeto pasivo pueda optar por solicitar su abono a la Administración tributaria o por compensar dichos créditos con otras deudas de naturaleza tributaria de carácter estatal que el propio sujeto pasivo genere a partir del momento de la conversión.

Por último, se determina que los citados activos por impuesto diferido podrán canjearse por valores de deuda pública, una vez transcurrido el plazo de compensación de bases imponibles negativas, computado desde el registro contable de tales activos. En el supuesto de activos registrados con anterioridad a la entrada en vigor de esta norma, este plazo se computará desde dicha entrada en vigor.

Regulació de la presentació telemàtica de declaracions / Regulación de la presentación telemática de declaraciones

L’Ordre HAP/2194/2013, de 22 de novembre, per la qual es regulen els procediments i les condicions generals per a la presentació de determinades autoliquidacions i declaracions informatives de naturalesa tributària, desenvolupa la regulació de la presentació telemàtica de declaracions tributàries.

Bàsicament, aquesta Ordre estableix una regulació comuna del sistema de presentació de les autoliquidacions i declaracions informatives, refonent en una sola norma la regulació actual, evitant la dispersió normativa existent. A aquests efectes, es desenvolupen detalladament els procediments i condicions generals de presentació telemàtica de les autoliquidacions tributàries, així com de les declaracions informatives.

Tot i que no s’introdueixen novetats rellevants en aquesta matèria, el més destacable d’aquesta Ordre, al nostre parer, consisteix en l’establiment d’una normativa comuna sobre la presentació telemàtica de declaracions, que, fins al moment, es contenia en diverses ordres ministerials. Aquesta regulació comuna, sens dubte, contribuirà a aclarir i simplificar l’aplicació de les normes tributàries en aquest camp tan nou i canviant, millorant la seguretat jurídica.

Els principals aspectes regulats per l’Ordre HAP/2194/2013, de 22 de novembre, són, sintèticament, els següents:

1) Àmbit d’aplicació

Les disposicions d’aquesta Ordre són aplicables als principals models d’autoliquidació, com ara els de l’IRPF, l’IS, l’IVA, l’IP o diverses taxes estatals. També són aplicables en la majoria de declaracions informatives, com ara la declaració resum anual de retencions i ingressos a compte de l’IRPF o de l’IS, la declaració anual d’operacions amb terceres persones, la declaració resum anual de l’IVA o la declaració informativa sobre béns i drets situats a l’estranger.

No obstant això, queden fora de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Ordre les declaracions duaneres, les autoliquidacions referents als impostos especials i les dels no residents (models 210, 211 i 213) per tenir una normativa específica que amplia l’àmbit obligatori de la seva presentació telemàtica. També queden fora les autoliquidacions que s’han de realitzar només amb caràcter ocasional (models 308 de sol·licitud de devolució del recàrrec d’equivalència i 309 de declaració-liquidació no periòdica de l’IVA), les referents a la taxa judicial (models 695 i 696), les declaracions censals, així com les autoliquidacions amb competència específica de gestió per les comunitats autònomes (per exemple, l’ITPAJD o l’ISD).

2) Formes de presentació de les autoliquidacions

S’estableix en l’art. 2 d’aquesta Ordre que la presentació de les autoliquidacions podrà ser realitzada de quatre formes diferents.

En primer lloc, mitjançant la presentació electrònica per Internet, la qual podrà ser efectuada amb una signatura electrònica avançada o bé, en el cas d’obligats tributaris persones físiques, per mitjà del sistema de signatura amb clau d’accés en un registre previ com a usuari, establert i desenvolupat en la Resolució de 17 de novembre de 2011 de la Presidència de l’AEAT, per la qual s’aproven sistemes d’identificació i autenticació diferents de la signatura electrònica avançada. S’exceptua d’aquest últim supòsit la presentació electrònica obligatòria d’autoliquidacions de l’IVA per part d’obligats tributaris el període de liquidació dels quals coincideixi amb el mes natural, que en tot cas haurà de realitzar-se amb signatura electrònica avançada.

En segon lloc, la presentació podrà realitzar-se per mitjà de paper imprès generat exclusivament per la utilització del servei d’impressió desenvolupat a aquests efectes per l’AEAT en la seva seu electrònica només en el supòsit dels models d’autoliquidació 111 i 115 (retencions i ingressos a compte de l’IRPF), 130 i 131 (pagaments fraccionats de l’IRPF), 136 (gravamen especial de determinades loteries) i 303 (IVA).

En tercer lloc, en les declaracions del model 100 (IRPF) i del model 714 (IP), també podran presentar-se electrònicament per Internet mitjançant la consignació del NIF de l’obligat tributari i del número de referència de l’esborrany o de les dades fiscals prèviament subministrades per l’AEAT.

I, en quart lloc, en relació amb l’IRPF, la presentació de la declaració també podrà realitzar-se en paper imprès a través del programa d’ajuda o pel mòdul d’impressió corresponent i, en els supòsits determinats en l’ordre ministerial d’aprovació del model anual, mitjançant la confirmació o subscripció de l’esborrany de declaració o bé per mitjà de l’emplenament manual de la declaració.

3) Autoliquidacions de presentació electrònica obligatòria per Internet

D’acord amb l’art. 3 d’aquesta Ordre, la presentació electrònica per Internet amb signatura electrònica avançada tindrà caràcter obligatori per a aquells obligats tributaris que tinguin el caràcter d’administració pública o bé es trobin inscrits en el Registre de Grans Empreses, bé estiguin adscrits a la Delegació Central de Grans Contribuents o bé tinguin la forma de societat anònima o societat de responsabilitat limitada.

Així mateix, la presentació electrònica per Internet amb signatura electrònica avançada tindrà caràcter obligatori, en qualsevol cas, en les autoliquidacions de l’IVA d’aquells obligats tributaris el període de liquidació dels quals coincideixi amb el mes natural, així com en el supòsit del model 430 (impost sobre primes d’assegurances), qualsevol que sigui l’obligat a la seva presentació.

També tindrà caràcter obligatori la presentació electrònica per Internet en les presentacions corresponents a l’IRPF i a l’IP a realitzar per les persones físiques que hagin d’efectuar la declaració de l’impost sobre el patrimoni.

4) Procediment general per a la presentació electrònica per Internet de les autoliquidacions

En l’art. 6 d’aquesta Ordre es regulen els subjectes habilitats per a la presentació electrònica d’autoliquidacions (els obligats tributaris, els seus representants o els col·laboradors socials), així com les condicions generals per a aquesta presentació electrònica (disposar d’un NIF i d’un certificat electrònic, així com la utilització dels formularis i programes informàtics per a l’emplenament de declaracions).

Quant al moment de la presentació electrònica, es disposa que la transmissió electrònica de les autoliquidacions amb resultat a ingressar, quan no s’opti per la domiciliació bancària com a mitjà de pagament, haurà de realitzar-se en la mateixa data en què tingui lloc l’ingrés resultant d’aquelles. No obstant això, en el cas que existeixin dificultats tècniques que impedeixin efectuar la transmissió electrònica en la mateixa data de l’ingrés, podrà realitzar-se aquesta transmissió electrònica fins al quart dia natural següent al de l’ingrés. I en aquells casos en què es detectin anomalies de tipus formal en la transmissió electrònica de les declaracions, aquesta circumstància es posarà en coneixement del presentador de la declaració pel propi sistema mitjançant els corresponents missatges d’error, perquè procedeixi a la seva esmena.

D’altra banda, en l’art. 7 d’aquesta Ordre es regula el procediment general per a la presentació electrònica de les autoliquidacions amb resultat a ingressar quan el pagament no es realitzi mitjançant domiciliació bancària. En l’art. 8 es fa el mateix amb el procediment per a les autoliquidacions amb resultat a ingressar quan el pagament es realitzi mitjançant domiciliació bancària. I en l’art. 9 s’estableix el procediment per a les autoliquidacions amb sol·licitud d’ajornament o fraccionament, compensació o amb reconeixement de deute. Finalment, l’art. 10 es dedica al procediment per a les autoliquidacions amb sol·licitud de pagament mitjançant lliurament de béns del Patrimoni Històric Espanyol, mentre que l’art. 11 té per objecte el procediment per a la presentació electrònica d’autoliquidacions amb resultat a retornar, a compensar o negatives.

5) Formes de presentació de les declaracions informatives

D’acord amb el previst per l’art. 12 d’aquesta Ordre, la presentació de les declaracions informatives podrà ser realitzada de tres formes.

En primer lloc (igual que succeeix amb les autoliquidacions), mitjançant la presentació electrònica per Internet, la qual podrà ser efectuada amb una signatura electrònica avançada o bé, en el cas d’obligats tributaris persones físiques, mitjançant el sistema de signatura amb clau d’accés en un registre previ com a usuari, establert i desenvolupat en la citada Resolució de 17 de novembre de 2011 de la Presidència de l’AEAT. S’exceptua d’aquest últim supòsit la presentació electrònica obligatòria de la declaració resum anual de l’IVA (model 390) per part d’obligats tributaris el període de liquidació dels quals coincideixi amb el mes natural, que en tot cas haurà de realitzar-se amb signatura electrònica avançada. Cal tenir en compte, així mateix, que l’AEAT limitarà la presentació electrònica al sistema de signatura amb clau d’accés en un registre previ com a usuari en funció del nombre de registres que siguin objecte de declaració.

En segon lloc, la presentació electrònica de la declaració també es podrà efectuar mitjançant l’enviament d’un missatge SMS en el supòsit de la declaració resum anual de l’IVA (model 390) i la declaració anual d’operacions amb terceres persones (model 347) corresponent a entitats a les quals sigui aplicable la Llei 49/1960, de 21 de juny, sobre la propietat horitzontal, sempre que no excedeixi de 15 registres, que hagin estat obtingudes per mitjà del programa d’ajuda elaborat per l’AEAT utilitzant el servei d’impressió a través de la seva seu electrònica. S’exceptua també la presentació electrònica obligatòria de la declaració resum anual de l’IVA (model 390) per part d’obligats tributaris el període de liquidació dels quals coincideixi amb el mes natural.

I, en tercer lloc, en tot cas, les declaracions informatives que continguin més de 10.000.000 de registres també podran presentar-se en suport directament llegible per ordinador d’acord amb les característiques i condicions assenyalades en l’art. 15 d’aquesta Ordre.

6) Declaracions informatives de presentació electrònica obligatòria per Internet

La presentació electrònica per Internet amb signatura electrònica avançada tindrà caràcter obligatori, segons estableix l’art. 13 d’aquesta Ordre, per a totes les declaracions informatives d’aquells obligats tributaris que, bé tinguin el caràcter d’administració pública, bé estiguin adscrits a la Delegació Central de Grans Contribuents o a alguna de les Unitats de Gestió de Grans Empreses de l’AEAT, o bé tinguin la forma de societat anònima o societat de responsabilitat limitada.

També tindrà caràcter obligatori en el supòsit de la declaració resum anual de l’IVA (model 390) corresponent a obligats tributaris el període de liquidació dels quals coincideixi amb el mes natural; en la declaració resum anual de les retencions i ingressos a compte sobre rendiments del capital mobiliari i rendes derivades de la transmissió, amortització, reemborsament, bescanvi o conversió de qualsevol classe d’actius representatius de la captació i utilització de capitals aliens (model 194); i en la declaració resum anual de l’impost sobre les primes d’assegurances (model 480), qualsevol que sigui l’obligat a la seva presentació.

Finalment, en el supòsit d’obligats tributaris persones físiques i en relació amb la declaració informativa sobre béns i drets situats a l’estranger (model 720), serà obligatòria la presentació electrònica per Internet, podent utilitzar per a això signatura electrònica avançada o bé el sistema de signatura amb clau d’accés en un registre previ com a usuari. S’exceptuen també els obligats tributaris persones físiques el període de liquidació dels quals coincideixi amb el mes natural en la presentació electrònica obligatòria de la declaració resum anual de l’IVA (model 390), que hauran d’utilitzar en tot cas la signatura electrònica avançada.

7) Procediment per a la presentació electrònica per Internet de les declaracions informatives

En l’art. 16 d’aquesta Ordre es regulen de forma idèntica a les autoliquidacions els subjectes habilitats per a la presentació electrònica de declaracions informatives, les condicions generals per a aquesta presentació electrònica i els supòsits en què es detectin anomalies de tipus formal en la transmissió electrònica de les declaracions.

Finalment, en l’art. 17 d’aquesta Ordre s’estableix el procediment per a la presentació electrònica per Internet de les declaracions informatives. I en l’art. 18 es fa el mateix amb el procediment per a la presentació electrònica per Internet de documentació complementària a les autoliquidacions i declaracions informatives.

-----------------------------------------------------------------------------

La Orden HAP/2194/2013, de 22 de noviembre, por la que se regulan los procedimientos y las condiciones generales para la presentación de determinadas autoliquidaciones y declaraciones informativas de naturaleza tributaria, desarrolla la regulación de la presentación telemática de declaraciones tributarias.

Básicamente, esta Orden establece una regulación común del sistema de presentación de las autoliquidaciones y declaraciones informativas, refundiendo en una sola norma la regulación actual, evitando la dispersión normativa existente. A estos efectos, se desarrollan detalladamente los procedimientos y condiciones generales de presentación telemática de las autoliquidaciones tributarias, así como de las declaraciones informativas.

Aunque no se introducen novedades relevantes en esta materia, lo más destacable de esta Orden, a nuestro juicio, consiste en el establecimiento de una normativa común sobre la presentación telemática de declaraciones, que, hasta el momento, se contenía en diversas órdenes ministeriales. Esta regulación común, sin duda, contribuirá a clarificar y simplificar la aplicación de las normas tributarias en este campo tan novedoso y cambiante, mejorando la seguridad jurídica.

Los principales aspectos regulados por la Orden HAP/2194/2013, de 22 de noviembre, son, sintéticamente, los siguientes:

1) Ámbito de aplicación

Las disposiciones de esta Orden son de aplicación a los principales modelos de autoliquidación, como, por ejemplo, los del IRPF, el IS, el IVA, el IP o diversas tasas estatales. También son de aplicación en la mayoría de declaraciones informativas, como, por ejemplo, la declaración resumen anual de retenciones e ingresos a cuenta del IRPF o del IS, la declaración anual de operaciones con terceras personas, la declaración resumen anual del IVA o la declaración informativa sobre bienes y derechos situados en el extranjero.

Sin embargo, quedan fuera del ámbito de aplicación de esta Orden las declaraciones aduaneras, las autoliquidaciones referentes a los impuestos especiales y las de los no residentes (modelos 210, 211 y 213) por tener una normativa específica que amplía el ámbito obligatorio de su presentación telemática. También quedan fuera las autoliquidaciones que se deben realizar solo con carácter ocasional (modelos 308 de solicitud de devolución del recargo de equivalencia y 309 de declaración-liquidación no periódica del IVA), las referentes a la tasa judicial (modelos 695 y 696), las declaraciones censales, así como las autoliquidaciones con competencia específica de gestión por las comunidades autónomas (por ejemplo, el ITPAJD o el ISD).

2) Formas de presentación de las autoliquidaciones

Se establece en el art. 2 de esta Orden que la presentación de las autoliquidaciones podrá ser realizada de cuatro formas distintas.

En primer lugar, mediante la presentación electrónica por Internet, la cual podrá ser efectuada con una firma electrónica avanzada o bien, en el caso de obligados tributarios personas físicas, mediante el sistema de firma con clave de acceso en un registro previo como usuario, establecido y desarrollado en la Resolución de 17 de noviembre de 2011 de la Presidencia de la AEAT, por la que se aprueban sistemas de identificación y autenticación distintos de la firma electrónica avanzada. Se exceptúa de este último supuesto la presentación electrónica obligatoria de autoliquidaciones del IVA por parte de obligados tributarios cuyo período de liquidación coincida con el mes natural, que en todo caso deberá realizarse con firma electrónica avanzada.

En segundo lugar, la presentación podrá realizarse por medio de papel impreso generado exclusivamente por la utilización del servicio de impresión desarrollado a estos efectos por la AEAT en su sede electrónica solo en el supuesto de los modelos de autoliquidación 111 y 115 (retenciones e ingresos a cuenta del IRPF), 130 y 131 (pagos fraccionados del IRPF), 136 (gravamen especial de determinadas loterías) y 303 (IVA).

En tercer lugar, en las declaraciones del modelo 100 (IRPF) y del modelo 714 (IP), también podrán presentarse electrónicamente por Internet mediante la consignación del NIF del obligado tributario y del número de referencia del borrador o de los datos fiscales previamente suministrados por la AEAT.

Y, en cuarto lugar, en relación con el IRPF, la presentación de la declaración también podrá realizarse en papel impreso a través del programa de ayuda o por el módulo de impresión correspondiente y, en los supuestos determinados en la orden ministerial de aprobación del modelo anual, mediante la confirmación o suscripción del borrador de declaración o bien por medio de la cumplimentación manual de la declaración.

3) Autoliquidaciones de presentación electrónica obligatoria por Internet

De acuerdo con el art. 3 de esta Orden, la presentación electrónica por Internet con firma electrónica avanzada tendrá carácter obligatorio para aquellos obligados tributarios que tengan el carácter de administración pública o bien se encuentren inscritos en el Registro de Grandes Empresas, bien estén adscritos a la Delegación Central de Grandes Contribuyentes o bien tengan la forma de sociedad anónima o sociedad de responsabilidad limitada.

Asimismo, la presentación electrónica por Internet con firma electrónica avanzada tendrá carácter obligatorio, en cualquier caso, en las autoliquidaciones del IVA de aquellos obligados tributarios cuyo período de liquidación coincida con el mes natural, así como en el supuesto del modelo 430 (impuesto sobre primas de seguros), cualquiera que sea el obligado a su presentación.

También tendrá carácter obligatorio la presentación electrónica por Internet en las presentaciones correspondientes al IRPF y al IP a realizar por las personas físicas que deban efectuar la declaración del impuesto sobre el patrimonio.

4) Procedimiento general para la presentación electrónica por Internet de las autoliquidaciones

En el art. 6 de esta Orden se regulan los sujetos habilitados para la presentación electrónica de autoliquidaciones (los obligados tributarios, sus representantes o los colaboradores sociales), así como las condiciones generales para dicha presentación electrónica (disponer de un NIF y de un certificado electrónico, así como la utilización de los formularios y programas informáticos para la cumplimentación de declaraciones).

En cuanto al momento de la presentación electrónica, se dispone que la transmisión electrónica de las autoliquidaciones con resultado a ingresar, cuando no se opte por la domiciliación bancaria como medio de pago, deberá realizarse en la misma fecha en que tenga lugar el ingreso resultante de aquellas. No obstante, en el caso de que existan dificultades técnicas que impidan efectuar la transmisión electrónica en la misma fecha del ingreso, podrá realizarse dicha transmisión electrónica hasta el cuarto día natural siguiente al del ingreso. Y en aquellos casos en que se detecten anomalías de tipo formal en la transmisión electrónica de las declaraciones, dicha circunstancia se pondrá en conocimiento del presentador de la declaración por el propio sistema mediante los correspondientes mensajes de error, para que proceda a su subsanación.

Por otra parte, en el art. 7 de esta Orden se regula el procedimiento general para la presentación electrónica de las autoliquidaciones con resultado a ingresar cuando el pago no se realice mediante domiciliación bancaria. En el art. 8 se hace lo propio con el procedimiento para las autoliquidaciones con resultado a ingresar cuando el pago se realice mediante domiciliación bancaria. Y en el art. 9 se establece el procedimiento para las autoliquidaciones con solicitud de aplazamiento o fraccionamiento, compensación o con reconocimiento de deuda. Finalmente, el art. 10 se dedica al procedimiento para las autoliquidaciones con solicitud de pago mediante entrega de bienes del Patrimonio Histórico Español, mientras que el art. 11 tiene por objeto el procedimiento para la presentación electrónica de autoliquidaciones con resultado a devolver, a compensar o negativas.

5) Formas de presentación de las declaraciones informativas

De acuerdo con lo previsto por el art. 12 de esta Orden, la presentación de las declaraciones informativas podrá ser realizada de tres formas.

En primer lugar (y al igual que sucede con las autoliquidaciones), mediante la presentación electrónica por Internet, la cual podrá ser efectuada con una firma electrónica avanzada o bien, en el caso de obligados tributarios personas físicas, mediante el sistema de firma con clave de acceso en un registro previo como usuario, establecido y desarrollado en la citada Resolución de 17 de noviembre de 2011 de la Presidencia de la AEAT. Se exceptúa de este último supuesto la presentación electrónica obligatoria de la declaración resumen anual del IVA (modelo 390) por parte de obligados tributarios cuyo período de liquidación coincida con el mes natural, que en todo caso deberá realizarse con firma electrónica avanzada. Hay que tener en cuenta, asimismo, que la AEAT limitará la presentación electrónica al sistema de firma con clave de acceso en un registro previo como usuario en función del número de registros que sean objeto de declaración.

En segundo lugar, la presentación electrónica de la declaración también se podrá efectuar mediante el envío de un mensaje SMS en el supuesto de la declaración resumen anual del IVA (modelo 390) y la declaración anual de operaciones con terceras personas (modelo 347) correspondiente a entidades a las que sea de aplicación la Ley 49/1960, de 21 de junio, sobre la propiedad horizontal, siempre que no exceda de 15 registros, que hayan sido obtenidas por medio del programa de ayuda elaborado por la AEAT utilizando el servicio de impresión a través de su sede electrónica. Se exceptúa también la presentación electrónica obligatoria de la declaración resumen anual del IVA (modelo 390) por parte de obligados tributarios cuyo período de liquidación coincida con el mes natural.

Y, en tercer lugar, en todo caso, las declaraciones informativas que contengan más de 10.000.000 de registros también podrán presentarse en soporte directamente legible por ordenador de acuerdo con las características y condiciones señaladas en el art. 15 de esta Orden.

6) Declaraciones informativas de presentación electrónica obligatoria por Internet

La presentación electrónica por Internet con firma electrónica avanzada tendrá carácter obligatorio, según establece el art. 13 de esta Orden, para todas las declaraciones informativas de aquellos obligados tributarios que, bien tengan el carácter de administración pública, bien estén adscritos a la Delegación Central de Grandes Contribuyentes o a alguna de las Unidades de Gestión de Grandes Empresas de la AEAT, o bien tengan la forma de sociedad anónima o sociedad de responsabilidad limitada.

También tendrá carácter obligatorio en el supuesto de la declaración resumen anual del IVA (modelo 390) correspondiente a obligados tributarios cuyo período de liquidación coincida con el mes natural; en la declaración resumen anual de las retenciones e ingresos a cuenta sobre rendimientos del capital mobiliario y rentas derivadas de la transmisión, amortización, reembolso, canje o conversión de cualquier clase de activos representativos de la captación y utilización de capitales ajenos (modelo 194); y en la declaración resumen anual del impuesto sobre las primas de seguros (modelo 480), cualquiera que sea el obligado a su presentación.

Finalmente, en el supuesto de obligados tributarios personas físicas y en relación con la declaración informativa sobre bienes y derechos situados en el extranjero (modelo 720), será obligatoria la presentación electrónica por Internet, pudiendo utilizar para ello firma electrónica avanzada o bien el sistema de firma con clave de acceso en un registro previo como usuario. Se exceptúan también los obligados tributarios personas físicas cuyo período de liquidación coincida con el mes natural en la presentación electrónica obligatoria de la declaración resumen anual del IVA (modelo 390), que tendrán que utilizar en todo caso la firma electrónica avanzada.

7) Procedimiento para la presentación electrónica por Internet de las declaraciones informativas

En el art. 16 de esta Orden se regulan de forma idéntica a las autoliquidaciones los sujetos habilitados para la presentación electrónica de declaraciones informativas, las condiciones generales para dicha presentación electrónica y los supuestos en que se detecten anomalías de tipo formal en la transmisión electrónica de las declaraciones.

Finalmente, en el art. 17 de esta Orden se establece el procedimiento para la presentación electrónica por Internet de las declaraciones informativas. Y en el art. 18 se hace lo propio con el procedimiento para la presentación electrónica por Internet de documentación complementaria a las autoliquidaciones y declaraciones informativas.