Mitjançant aquesta norma es pretén fonamentalment lluitar contra la morositat de les
Administracions públiques, a través de l’impuls de la utilització de la
factura electrònica i la creació d’un registre comptable, de manera que s’agilitzin
els procediments de pagament als proveïdors i es coneguin amb més detall les
factures pendents de pagament.
El contingut essencial de la Llei 25/2013, de 27 de desembre, és el següent:
1) Objecte i àmbit d’aplicació
L’objecte de la
Llei 25/2013, segons el seu art. 1, és impulsar l’ús de la factura electrònica,
crear el registre comptable de factures, regular el procediment per a la seva
tramitació en les Administracions públiques i les actuacions de seguiment pels
òrgans competents.
2) Obligació de
presentació de factures davant les Administracions públiques
Segons l’art. 4 de la Llei 25/2013, estaran obligades a l’ús de la factura electrònica
les entitats següents: societats anònimes, societats de responsabilitat
limitada, persones jurídiques i entitats sense personalitat jurídica que
manquin de nacionalitat espanyola, establiments permanents i sucursals d’entitats
no residents en territori espanyol, unions temporals d’empreses, agrupacions d’interés
econòmic, agrupacions d’interès econòmic europees, fons de pensions, fons de
capital de risc, fons d’inversions, fons d’utilització d’actius, fons de
regularització del mercat hipotecari, fons de titulització hipotecària i fons
de garantia d’inversions.
No obstant això, és
important tenir en compte que les Administracions públiques podran excloure
reglamentàriament d’aquesta obligació de facturació electrònica a les factures l’import de les quals sigui de
fins a 5.000 euros i a les emeses pels proveïdors als serveis en l’exterior
de les Administracions públiques.
3) Factura
electrònica en les Administracions públiques
També s’admetrà el segell
electrònic avançat basat en un certificat reconegut, que, segons es
defineix en la pròpia Llei 25/2013, és el conjunt de dades en forma
electrònica, consignats o associats amb factures electròniques, que poden ser
utilitzats per persones jurídiques i entitats sense personalitat jurídica per
garantir l’origen i la integritat del seu contingut.
S’estableix, d’altra banda, en l’art. 6 de la Llei 25/2013
que l’Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals disposaran d’un punt general d’entrada de factures electròniques
a través del qual es rebran totes les factures electròniques que corresponguin
a entitats, ens i organismes vinculats o depenents. Ara bé, les entitats locals
podran adherir-se a la utilització del punt general d’entrada de factures electròniques
que proporcioni la seva diputació, comunitat autònoma o l’Estat. Així mateix,
les comunitats autònomes podran adherir-se a la utilització del punt general d’entrada
de factures electròniques que proporcioni l’Estat.
4) Registre comptable
de factures i procediment de tramitació en les Administracions públiques
Les Administracions públiques, segons l’art. 8 de la Llei
25/2013, hauran de disposar d’un registre
comptable de factures que faciliti el seu seguiment, la gestió del qual
correspondrà a l’òrgan o unitat administrativa que tingui atribuïda la funció
de comptabilitat.
En relació amb el
procediment de tramitació de factures, el registre administratiu en el qual
es rebi la factura la remetrà immediatament a l’oficina comptable competent per
a l’anotació en el registre comptable de la factura (art. 9 de la Llei
25/2013).
No obstant això, cal tenir present que l’Estat, les
comunitats autònomes i els municipis de Madrid i Barcelona podran excloure
reglamentàriament d’aquesta obligació d’anotació en el registre comptable a les
factures l’import de les quals sigui de fins a 5.000 euros, així com les
factures emeses pels proveïdors als serveis en l’exterior de qualsevol
Administració pública.
D’altra banda, s’estableix en l’art. 10 de la Llei 25/2013 que
els òrgans o unitats administratives que tinguin atribuïda la funció de comptabilitat
en les Administracions públiques efectuaran requeriments periòdics d’actuació
respecte a les factures pendents de reconeixement d’obligació, que seran
dirigits als òrgans competents. A més, elaboraran un informe trimestral amb la
relació de les factures respecte a les quals hagin transcorregut més de tres
mesos des que van ser anotades i no s’hagi efectuat el reconeixement de l’obligació
pels òrgans competents. Aquest informe serà remès dins dels quinze dies
següents a cada trimestre natural de l’any a l’òrgan de control intern.
5) Efectes de la
recepció de la factura, facultats dels òrgans de control i col·laboració amb l’Agència
Estatal d’Administració Tributària
La recepció de la factura en el punt general d’entrada de
factures electròniques i la seva anotació en el registre comptable de factures,
segons l’art. 11 de la Llei 25/2013, tindrà únicament els efectes que d’acord amb la citada Llei 30/1992, de 26 de novembre,
es derivin de la seva presentació en un registre administratiu.
Quant a les facultats
i obligacions dels òrgans de control intern, disposa l’art. 12 de la Llei
25/2013 que la Intervenció General de l’Administració de l’Estat i els òrgans
de control equivalents en els àmbits autonòmic i local tindran accés a la
documentació justificativa, a la informació que consti en el registre comptable
de factures, i a la comptabilitat en qualsevol moment. Anualment, l’òrgan de
control intern elaborarà un informe en el qual avaluarà el compliment de la
normativa en matèria de morositat. En el cas de les entitats locals, aquest
informe serà elevat al ple.
I l’art. 13 de la Llei 25/2013 estableix que els registres
comptables de factures remetran a l’Agència
Estatal d’Administració Tributària (AEAT),
per via telemàtica, la informació sobre les factures rebudes per assegurar el
compliment de les obligacions tributàries i de facturació el control de les
quals li correspongui.
6) Validesa de la
factura electrònica i efectes tributaris
La factura electrònica prevista en aquesta Llei 25/2013 i la
seva normativa de desenvolupament, segons la DA 3ª,
serà vàlida i tindrà els mateixos efectes tributaris que la factura
en suport paper. En particular, podrà ser utilitzada com a justificant a l’efecte
de permetre la deduïbilitat de l’operació de conformitat amb la normativa de
cada tribut i el que es disposa en l’art. 106 de la
Llei 58/2003, de 17
de desembre, General Tributària (normes sobre mitjans i valoració de la
prova).
7) Intercanvi d’informació
La DA 4ª de la Llei 25/2013 estableix que l’AEAT, els òrgans
de recaptació de la comunitats autònomes i entitats locals, la Tresoreria
General de la Seguretat Social i els òrgans pagadors de les Administracions
públiques intercanviaran la informació
sobre deutors de les Administracions i els pagaments als mateixos amb l’objecte
de realitzar les actuacions d’embargament o compensació que procedeixin.
A aquests efectes, l’AEAT crearà i administrarà la
plataforma informàtica per al desenvolupament dels intercanvis d’informació i
les actuacions de gestió recaptatòria previstes en aquesta disposició.
8) Factura
electrònica en el sector privat
La DF 2ª de la Llei 25/2013 introdueix un nou art. 2 bis en
la
Llei 56/2007,
de 28 de desembre, de mesures d’impuls de la societat de la informació, en
el qual s’estableix que les
empreses que
prestin serveis al públic en general d’especial transcendència econòmica
(regulades en l’art. 2.2 de la citada Llei 56/2007: fonamentalment, companyies
de subministrament d’electricitat, aigua, gas, telecomunicacions, entitats
financeres, asseguradores, grans superfícies, transports i agències de viatge)
hauran d’expedir i remetre factures electròniques en les seves relacions amb
empreses i particulars que acceptin rebre-les o que les hagin sol·licitat
expressament. Aquest deure és independent de la mida de la seva plantilla o del
seu volum anual d’operacions.
No obstant això, les agències de viatge, els serveis de
transport i les activitats de comerç al detall només estan obligades a emetre
factures electròniques en els termes previstos en el paràgraf anterior quan la
contractació s’hagi dut a terme per mitjans electrònics.
Les obligacions previstes en aquest article no seran
exigibles fins al 15 de gener de 2015.
És important subratllar que el Govern podrà ampliar l’àmbit
d’aplicació d’aquest article a empreses o entitats que no prestin al públic en
general serveis d’especial transcendència econòmica en els casos en què es
consideri que hagin de tenir una interlocució telemàtica amb els seus clients o
usuaris, per la naturalesa dels serveis que presten, i emetin un nombre elevat
de factures.
En aquest sentit, las empreses prestadores de serveis hauran
de facilitar accés als programes necessaris perquè els usuaris puguin llegir,
copiar, descarregar i imprimir la factura electrònica de forma gratuïta sense
haver d’acudir a altres fonts per proveir-se de les aplicacions necessàries per
a això. I hauran d’habilitar procediments senzills i gratuïts perquè els
usuaris puguin revocar el consentiment donat a la recepció de factures
electròniques en qualsevol moment.
9) Eficàcia executiva
de la factura electrònica
La DF 2ª de la Llei 25/2013 també introdueix un nou art. 2
ter en la citada Llei 56/2007, en el qual s’estableix que la factura
electrònica podrà pagar-se mitjançant deute domiciliat si s’inclou en la
corresponent extensió l’identificador de compte de pagament del deutor i en un
annex el document que acrediti el consentiment del deutor a que es refereix la
Llei 16/2009, de 13
de novembre, de serveis de pagament.
Així mateix, les factures electròniques portaran aparellada execució si les parts així ho acorden
expressament. En aquest cas, el seu caràcter de títol executiu haurà de figurar
en la factura i l’acord signat entre les parts pel qual el deutor accepti dotar
d’eficàcia executiva a cada factura, en un annex. En aquest acord es farà
referència a la relació subjacent que hagi originat l’emissió de la factura.
La falta de pagament de la factura que reuneixi aquests
requisits, acreditada fefaentment o, si escau, mitjançant l’oportuna declaració
emesa per l’entitat domiciliària, faculta al creditor per instar el seu
pagament mitjançant l’exercici d’una acció executiva de les previstes en l’art.
517 de la
Llei
1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil.
També és important destacar que en les relacions amb
consumidors i usuaris, la factura electrònica no podrà tenir eficàcia
executiva. I que el que es disposa en aquest art. 2 ter de la citada Llei 56/2007 no serà aplicable al
pagament de les factures que tinguin per destinataris als òrgans, organismes i
entitats integrants del sector públic.
10) Entrada en vigor
Quant a l’entrada en vigor de la Llei 25/2013, convé tenir
en compte que, d’acord amb la DF 8ª, la norma entra en vigor als vint dies de
la seva publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat, és a dir, el 17 de gener
de 2014.
No obstant això, l’art. 4, sobre obligacions de presentació
de factura electrònica, entra en vigor el 15 de gener de 2015. I l’art. 9,
sobre anotació en el registre comptable de factures, entra en vigor l’1 de
gener de 2014.
--------------------------------------------------------------------------------
Mediante esta
norma se pretende fundamentalmente luchar
contra la morosidad de las Administraciones públicas, a través del impulso de
la utilización de la factura electrónica y la creación de un registro contable,
de forma que se agilicen los procedimientos de pago a los proveedores y se
conozcan con más detalle las facturas pendientes de pago.
El contenido
esencial de la Ley 25/2013, de 27 de diciembre, es el siguiente:
1) Objeto y ámbito de aplicación
El objeto de la Ley 25/2013, según su art.
1, es impulsar el uso de la factura electrónica, crear el registro contable de
facturas, regular el procedimiento para su tramitación en las Administraciones
públicas y las actuaciones de seguimiento por los órganos competentes.
2) Obligación de presentación de facturas ante las
Administraciones públicas
Según el art. 4
de la Ley 25/2013, estarán obligadas al
uso de la factura electrónica las entidades siguientes: sociedades
anónimas, sociedades de responsabilidad limitada, personas jurídicas y
entidades sin personalidad jurídica que carezcan de nacionalidad española, establecimientos
permanentes y sucursales de entidades no residentes en territorio español, uniones
temporales de empresas, agrupaciones de interés económico, agrupaciones de
interés económico europeas, fondos de pensiones, fondos de capital riesgo,
fondos de inversiones, fondos de utilización de activos, fondos de regularización
del mercado hipotecario, fondos de titulización hipotecaria y fondos de
garantía de inversiones.
No obstante, es
importante tener en cuenta que las Administraciones públicas podrán excluir
reglamentariamente de esta obligación de facturación electrónica a las facturas cuyo importe sea de hasta 5.000
euros y a las emitidas por los proveedores a los servicios en el exterior
de las Administraciones públicas.
3) Factura electrónica en las Administraciones
públicas
También se
admitirá el sello electrónico
avanzado basado en un certificado reconocido, que, según se define en la propia
Ley 25/2013, es el conjunto de datos en forma electrónica, consignados o
asociados con facturas electrónicas, que pueden ser utilizados por personas
jurídicas y entidades sin personalidad jurídica para garantizar el origen y la
integridad de su contenido.
Se establece, por
otra parte, en el art. 6 de la Ley 25/2013 que el Estado, las comunidades autónomas
y las entidades locales dispondrán de un punto
general de entrada de facturas electrónicas a través del cual se recibirán
todas las facturas electrónicas que correspondan a entidades, entes y
organismos vinculados o dependientes. Ahora bien, las entidades locales podrán
adherirse a la utilización del punto general de entrada de facturas electrónicas
que proporcione su diputación, comunidad autónoma o el Estado. Asimismo, las comunidades
autónomas podrán adherirse a la utilización del punto general de entrada de
facturas electrónicas que proporcione el Estado.
4) Registro contable de facturas y procedimiento
de tramitación en las Administraciones públicas
Las
Administraciones públicas, según el art. 8 de la Ley 25/2013, tendrán que
disponer de un registro contable de
facturas que facilite su seguimiento, cuya gestión corresponderá al órgano
o unidad administrativa que tenga atribuida la función de contabilidad.
En relación con
el procedimiento de tramitación de
facturas, el registro administrativo en el que se reciba la factura la
remitirá inmediatamente a la oficina contable competente para la anotación en
el registro contable de la factura (art. 9 de la Ley 25/2013).
No obstante, hay
que tener presente que el Estado, las comunidades autónomas y los municipios de
Madrid y Barcelona podrán excluir reglamentariamente de esta obligación de
anotación en el registro contable a las facturas cuyo importe sea de hasta
5.000 euros, así como las facturas emitidas por los proveedores a los servicios
en el exterior de cualquier Administración pública.
Por otra parte,
se establece en el art. 10 de la Ley 25/2013 que los órganos o unidades
administrativas que tengan atribuida la función de contabilidad en las
Administraciones públicas efectuarán requerimientos periódicos de actuación respecto
a las facturas pendientes de reconocimiento de obligación, que serán dirigidos
a los órganos competentes. Además, elaborarán un informe trimestral con la
relación de las facturas con respecto a las cuales hayan transcurrido más de
tres meses desde que fueron anotadas y no se haya efectuado el reconocimiento
de la obligación por los órganos competentes. Este informe será remitido dentro
de los quince días siguientes a cada trimestre natural del año al órgano de
control interno.
5) Efectos de la recepción de la factura,
facultades de los órganos de control y colaboración con la Agencia Estatal de
Administración Tributaria
La recepción de
la factura en el punto general de entrada de facturas electrónicas y su
anotación en el registro contable de facturas, según el art. 11 de la Ley
25/2013, tendrá únicamente los efectos
que de acuerdo con la citada Ley 30/1992, de 26 de noviembre, se deriven de su
presentación en un registro administrativo.
En cuanto a las facultades y obligaciones de los órganos de
control interno, dispone el art. 12 de la Ley 25/2013 que la Intervención
General de la Administración del Estado y los órganos de control equivalentes
en los ámbitos autonómico y local tendrán acceso a la documentación
justificativa, a la información que conste en el registro contable de facturas,
y a la contabilidad en cualquier momento. Anualmente, el órgano de control
interno elaborará un informe en el que evaluará el cumplimiento de la normativa
en materia de morosidad. En el caso de las entidades locales, este informe será
elevado al pleno.
Y el art. 13 de
la Ley 25/2013 establece que los registros contables de facturas remitirán a la
Agencia Estatal de Administración
Tributaria (AEAT), por vía telemática, la información sobre las facturas
recibidas para asegurar el cumplimiento de las obligaciones tributarias y de
facturación cuyo control le corresponda.
6) Validez de la factura electrónica y efectos
tributarios
La factura
electrónica prevista en esta Ley 25/2013 y su normativa de desarrollo, según la
DA 3ª, será válida y tendrá los mismos
efectos tributarios que la factura en soporte papel. En particular, podrá
ser utilizada como justificante a efectos de permitir la deducibilidad de la
operación de conformidad con la normativa de cada tributo y lo dispuesto en el
art. 106 de la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General
Tributaria (normas sobre
medios y valoración de la prueba).
7) Intercambio de información
La DA 4ª de la
Ley 25/2013 establece que la AEAT, los órganos de recaudación de la comunidades
autónomas y entidades locales, la Tesorería General de la Seguridad Social y
los órganos pagadores de las Administraciones públicas intercambiarán la información sobre deudores de las
Administraciones y los pagos a los mismos con el objeto de realizar las
actuaciones de embargo o compensación que procedan.
A estos efectos,
la AEAT creará y administrará la plataforma informática para el desarrollo de
los intercambios de información y las actuaciones de gestión recaudatoria
previstas en esta disposición.
8) Factura electrónica en el sector privado
La DF 2ª de la
Ley 25/2013 introduce un nuevo art. 2 bis en la Ley 56/2007, de 28 de diciembre, de medidas de
impulso de la sociedad de la información, en el que se establece que las empresas que presten servicios al público
en general de especial trascendencia económica (reguladas en el art. 2.2 de
la citada Ley 56/2007: fundamentalmente, compañías de suministro de
electricidad, agua, gas, telecomunicaciones, entidades financieras,
aseguradoras, grandes superficies, transportes y agencias de viaje) deberán
expedir y remitir facturas electrónicas en sus relaciones con empresas y
particulares que acepten recibirlas o que las hayan solicitado expresamente.
Este deber es independiente del tamaño de su plantilla o de su volumen anual de
operaciones.
No obstante, las
agencias de viaje, los servicios de transporte y las actividades de comercio al
por menor solo están obligadas a emitir facturas electrónicas en los términos
previstos en el párrafo anterior cuando la contratación se haya llevado a cabo
por medios electrónicos.
Las obligaciones
previstas en este artículo no serán exigibles hasta el 15 de enero de 2015.
Es importante
subrayar que el Gobierno podrá ampliar el ámbito de aplicación de este artículo
a empresas o entidades que no presten al público en general servicios de
especial trascendencia económica en los casos en que se considere que deban
tener una interlocución telemática con sus clientes o usuarios, por la
naturaleza de los servicios que prestan, y emitan un número elevado de
facturas.
En este sentido,
las empresas prestadoras de servicios deberán facilitar acceso a los programas
necesarios para que los usuarios puedan leer, copiar, descargar e imprimir la
factura electrónica de forma gratuita sin tener que acudir a otras fuentes para
proveerse de las aplicaciones necesarias para ello. Y deberán habilitar
procedimientos sencillos y gratuitos para que los usuarios puedan revocar el
consentimiento dado a la recepción de facturas electrónicas en cualquier
momento.
9) Eficacia ejecutiva de la factura electrónica
La DF 2ª de la
Ley 25/2013 también introduce un nuevo art. 2 ter en la citada Ley 56/2007, en
el que se establece que la factura electrónica podrá pagarse mediante adeudo
domiciliado si se incluye en la correspondiente extensión el identificador de
cuenta de pago del deudor y en un anexo el documento que acredite el
consentimiento del deudor a que se refiere la Ley 16/2009, de 13 de noviembre, de servicios de
pago.
Asimismo, las
facturas electrónicas llevarán aparejada
ejecución si las partes así lo acuerdan expresamente. En ese caso, su
carácter de título ejecutivo deberá figurar en la factura y el acuerdo firmado
entre las partes por el que el deudor acepte dotar de eficacia ejecutiva a cada
factura, en un anexo. En dicho acuerdo se hará referencia a la relación
subyacente que haya originado la emisión de la factura.
La falta de pago
de la factura que reúna estos requisitos, acreditada fehacientemente o, en su
caso, mediante la oportuna declaración emitida por la entidad domiciliaria,
faculta al acreedor para instar su pago mediante el ejercicio de una acción
ejecutiva de las previstas en el art. 517 de la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil.
También es
importante destacar que en las relaciones con consumidores y usuarios, la factura
electrónica no podrá tener eficacia ejecutiva. Y que lo dispuesto en este art.
2 ter de la citada Ley 56/2007 no será aplicable al pago de las facturas que
tengan por destinatarios a los órganos, organismos y entidades integrantes del
sector público.
10) Entrada en vigor
En cuanto a la
entrada en vigor de la Ley 25/2013, conviene tener en cuenta que, de acuerdo
con la DF 8ª, la norma entra en vigor a los veinte días de su publicación en el
Boletín Oficial del Estado, es decir, el 17 de enero de 2014.
No obstante, el
art. 4, sobre obligaciones de presentación de factura electrónica, entra en
vigor el 15 de enero de 2015. Y el art. 9, sobre anotación en el registro
contable de facturas, entra en vigor el 1 de enero de 2014.
