Regulació de la presentació telemàtica de declaracions / Regulación de la presentación telemática de declaraciones

L’Ordre HAP/2194/2013, de 22 de novembre, per la qual es regulen els procediments i les condicions generals per a la presentació de determinades autoliquidacions i declaracions informatives de naturalesa tributària, desenvolupa la regulació de la presentació telemàtica de declaracions tributàries.

Bàsicament, aquesta Ordre estableix una regulació comuna del sistema de presentació de les autoliquidacions i declaracions informatives, refonent en una sola norma la regulació actual, evitant la dispersió normativa existent. A aquests efectes, es desenvolupen detalladament els procediments i condicions generals de presentació telemàtica de les autoliquidacions tributàries, així com de les declaracions informatives.

Tot i que no s’introdueixen novetats rellevants en aquesta matèria, el més destacable d’aquesta Ordre, al nostre parer, consisteix en l’establiment d’una normativa comuna sobre la presentació telemàtica de declaracions, que, fins al moment, es contenia en diverses ordres ministerials. Aquesta regulació comuna, sens dubte, contribuirà a aclarir i simplificar l’aplicació de les normes tributàries en aquest camp tan nou i canviant, millorant la seguretat jurídica.

Els principals aspectes regulats per l’Ordre HAP/2194/2013, de 22 de novembre, són, sintèticament, els següents:

1) Àmbit d’aplicació

Les disposicions d’aquesta Ordre són aplicables als principals models d’autoliquidació, com ara els de l’IRPF, l’IS, l’IVA, l’IP o diverses taxes estatals. També són aplicables en la majoria de declaracions informatives, com ara la declaració resum anual de retencions i ingressos a compte de l’IRPF o de l’IS, la declaració anual d’operacions amb terceres persones, la declaració resum anual de l’IVA o la declaració informativa sobre béns i drets situats a l’estranger.

No obstant això, queden fora de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Ordre les declaracions duaneres, les autoliquidacions referents als impostos especials i les dels no residents (models 210, 211 i 213) per tenir una normativa específica que amplia l’àmbit obligatori de la seva presentació telemàtica. També queden fora les autoliquidacions que s’han de realitzar només amb caràcter ocasional (models 308 de sol·licitud de devolució del recàrrec d’equivalència i 309 de declaració-liquidació no periòdica de l’IVA), les referents a la taxa judicial (models 695 i 696), les declaracions censals, així com les autoliquidacions amb competència específica de gestió per les comunitats autònomes (per exemple, l’ITPAJD o l’ISD).

2) Formes de presentació de les autoliquidacions

S’estableix en l’art. 2 d’aquesta Ordre que la presentació de les autoliquidacions podrà ser realitzada de quatre formes diferents.

En primer lloc, mitjançant la presentació electrònica per Internet, la qual podrà ser efectuada amb una signatura electrònica avançada o bé, en el cas d’obligats tributaris persones físiques, per mitjà del sistema de signatura amb clau d’accés en un registre previ com a usuari, establert i desenvolupat en la Resolució de 17 de novembre de 2011 de la Presidència de l’AEAT, per la qual s’aproven sistemes d’identificació i autenticació diferents de la signatura electrònica avançada. S’exceptua d’aquest últim supòsit la presentació electrònica obligatòria d’autoliquidacions de l’IVA per part d’obligats tributaris el període de liquidació dels quals coincideixi amb el mes natural, que en tot cas haurà de realitzar-se amb signatura electrònica avançada.

En segon lloc, la presentació podrà realitzar-se per mitjà de paper imprès generat exclusivament per la utilització del servei d’impressió desenvolupat a aquests efectes per l’AEAT en la seva seu electrònica només en el supòsit dels models d’autoliquidació 111 i 115 (retencions i ingressos a compte de l’IRPF), 130 i 131 (pagaments fraccionats de l’IRPF), 136 (gravamen especial de determinades loteries) i 303 (IVA).

En tercer lloc, en les declaracions del model 100 (IRPF) i del model 714 (IP), també podran presentar-se electrònicament per Internet mitjançant la consignació del NIF de l’obligat tributari i del número de referència de l’esborrany o de les dades fiscals prèviament subministrades per l’AEAT.

I, en quart lloc, en relació amb l’IRPF, la presentació de la declaració també podrà realitzar-se en paper imprès a través del programa d’ajuda o pel mòdul d’impressió corresponent i, en els supòsits determinats en l’ordre ministerial d’aprovació del model anual, mitjançant la confirmació o subscripció de l’esborrany de declaració o bé per mitjà de l’emplenament manual de la declaració.

3) Autoliquidacions de presentació electrònica obligatòria per Internet

D’acord amb l’art. 3 d’aquesta Ordre, la presentació electrònica per Internet amb signatura electrònica avançada tindrà caràcter obligatori per a aquells obligats tributaris que tinguin el caràcter d’administració pública o bé es trobin inscrits en el Registre de Grans Empreses, bé estiguin adscrits a la Delegació Central de Grans Contribuents o bé tinguin la forma de societat anònima o societat de responsabilitat limitada.

Així mateix, la presentació electrònica per Internet amb signatura electrònica avançada tindrà caràcter obligatori, en qualsevol cas, en les autoliquidacions de l’IVA d’aquells obligats tributaris el període de liquidació dels quals coincideixi amb el mes natural, així com en el supòsit del model 430 (impost sobre primes d’assegurances), qualsevol que sigui l’obligat a la seva presentació.

També tindrà caràcter obligatori la presentació electrònica per Internet en les presentacions corresponents a l’IRPF i a l’IP a realitzar per les persones físiques que hagin d’efectuar la declaració de l’impost sobre el patrimoni.

4) Procediment general per a la presentació electrònica per Internet de les autoliquidacions

En l’art. 6 d’aquesta Ordre es regulen els subjectes habilitats per a la presentació electrònica d’autoliquidacions (els obligats tributaris, els seus representants o els col·laboradors socials), així com les condicions generals per a aquesta presentació electrònica (disposar d’un NIF i d’un certificat electrònic, així com la utilització dels formularis i programes informàtics per a l’emplenament de declaracions).

Quant al moment de la presentació electrònica, es disposa que la transmissió electrònica de les autoliquidacions amb resultat a ingressar, quan no s’opti per la domiciliació bancària com a mitjà de pagament, haurà de realitzar-se en la mateixa data en què tingui lloc l’ingrés resultant d’aquelles. No obstant això, en el cas que existeixin dificultats tècniques que impedeixin efectuar la transmissió electrònica en la mateixa data de l’ingrés, podrà realitzar-se aquesta transmissió electrònica fins al quart dia natural següent al de l’ingrés. I en aquells casos en què es detectin anomalies de tipus formal en la transmissió electrònica de les declaracions, aquesta circumstància es posarà en coneixement del presentador de la declaració pel propi sistema mitjançant els corresponents missatges d’error, perquè procedeixi a la seva esmena.

D’altra banda, en l’art. 7 d’aquesta Ordre es regula el procediment general per a la presentació electrònica de les autoliquidacions amb resultat a ingressar quan el pagament no es realitzi mitjançant domiciliació bancària. En l’art. 8 es fa el mateix amb el procediment per a les autoliquidacions amb resultat a ingressar quan el pagament es realitzi mitjançant domiciliació bancària. I en l’art. 9 s’estableix el procediment per a les autoliquidacions amb sol·licitud d’ajornament o fraccionament, compensació o amb reconeixement de deute. Finalment, l’art. 10 es dedica al procediment per a les autoliquidacions amb sol·licitud de pagament mitjançant lliurament de béns del Patrimoni Històric Espanyol, mentre que l’art. 11 té per objecte el procediment per a la presentació electrònica d’autoliquidacions amb resultat a retornar, a compensar o negatives.

5) Formes de presentació de les declaracions informatives

D’acord amb el previst per l’art. 12 d’aquesta Ordre, la presentació de les declaracions informatives podrà ser realitzada de tres formes.

En primer lloc (igual que succeeix amb les autoliquidacions), mitjançant la presentació electrònica per Internet, la qual podrà ser efectuada amb una signatura electrònica avançada o bé, en el cas d’obligats tributaris persones físiques, mitjançant el sistema de signatura amb clau d’accés en un registre previ com a usuari, establert i desenvolupat en la citada Resolució de 17 de novembre de 2011 de la Presidència de l’AEAT. S’exceptua d’aquest últim supòsit la presentació electrònica obligatòria de la declaració resum anual de l’IVA (model 390) per part d’obligats tributaris el període de liquidació dels quals coincideixi amb el mes natural, que en tot cas haurà de realitzar-se amb signatura electrònica avançada. Cal tenir en compte, així mateix, que l’AEAT limitarà la presentació electrònica al sistema de signatura amb clau d’accés en un registre previ com a usuari en funció del nombre de registres que siguin objecte de declaració.

En segon lloc, la presentació electrònica de la declaració també es podrà efectuar mitjançant l’enviament d’un missatge SMS en el supòsit de la declaració resum anual de l’IVA (model 390) i la declaració anual d’operacions amb terceres persones (model 347) corresponent a entitats a les quals sigui aplicable la Llei 49/1960, de 21 de juny, sobre la propietat horitzontal, sempre que no excedeixi de 15 registres, que hagin estat obtingudes per mitjà del programa d’ajuda elaborat per l’AEAT utilitzant el servei d’impressió a través de la seva seu electrònica. S’exceptua també la presentació electrònica obligatòria de la declaració resum anual de l’IVA (model 390) per part d’obligats tributaris el període de liquidació dels quals coincideixi amb el mes natural.

I, en tercer lloc, en tot cas, les declaracions informatives que continguin més de 10.000.000 de registres també podran presentar-se en suport directament llegible per ordinador d’acord amb les característiques i condicions assenyalades en l’art. 15 d’aquesta Ordre.

6) Declaracions informatives de presentació electrònica obligatòria per Internet

La presentació electrònica per Internet amb signatura electrònica avançada tindrà caràcter obligatori, segons estableix l’art. 13 d’aquesta Ordre, per a totes les declaracions informatives d’aquells obligats tributaris que, bé tinguin el caràcter d’administració pública, bé estiguin adscrits a la Delegació Central de Grans Contribuents o a alguna de les Unitats de Gestió de Grans Empreses de l’AEAT, o bé tinguin la forma de societat anònima o societat de responsabilitat limitada.

També tindrà caràcter obligatori en el supòsit de la declaració resum anual de l’IVA (model 390) corresponent a obligats tributaris el període de liquidació dels quals coincideixi amb el mes natural; en la declaració resum anual de les retencions i ingressos a compte sobre rendiments del capital mobiliari i rendes derivades de la transmissió, amortització, reemborsament, bescanvi o conversió de qualsevol classe d’actius representatius de la captació i utilització de capitals aliens (model 194); i en la declaració resum anual de l’impost sobre les primes d’assegurances (model 480), qualsevol que sigui l’obligat a la seva presentació.

Finalment, en el supòsit d’obligats tributaris persones físiques i en relació amb la declaració informativa sobre béns i drets situats a l’estranger (model 720), serà obligatòria la presentació electrònica per Internet, podent utilitzar per a això signatura electrònica avançada o bé el sistema de signatura amb clau d’accés en un registre previ com a usuari. S’exceptuen també els obligats tributaris persones físiques el període de liquidació dels quals coincideixi amb el mes natural en la presentació electrònica obligatòria de la declaració resum anual de l’IVA (model 390), que hauran d’utilitzar en tot cas la signatura electrònica avançada.

7) Procediment per a la presentació electrònica per Internet de les declaracions informatives

En l’art. 16 d’aquesta Ordre es regulen de forma idèntica a les autoliquidacions els subjectes habilitats per a la presentació electrònica de declaracions informatives, les condicions generals per a aquesta presentació electrònica i els supòsits en què es detectin anomalies de tipus formal en la transmissió electrònica de les declaracions.

Finalment, en l’art. 17 d’aquesta Ordre s’estableix el procediment per a la presentació electrònica per Internet de les declaracions informatives. I en l’art. 18 es fa el mateix amb el procediment per a la presentació electrònica per Internet de documentació complementària a les autoliquidacions i declaracions informatives.

-----------------------------------------------------------------------------

La Orden HAP/2194/2013, de 22 de noviembre, por la que se regulan los procedimientos y las condiciones generales para la presentación de determinadas autoliquidaciones y declaraciones informativas de naturaleza tributaria, desarrolla la regulación de la presentación telemática de declaraciones tributarias.

Básicamente, esta Orden establece una regulación común del sistema de presentación de las autoliquidaciones y declaraciones informativas, refundiendo en una sola norma la regulación actual, evitando la dispersión normativa existente. A estos efectos, se desarrollan detalladamente los procedimientos y condiciones generales de presentación telemática de las autoliquidaciones tributarias, así como de las declaraciones informativas.

Aunque no se introducen novedades relevantes en esta materia, lo más destacable de esta Orden, a nuestro juicio, consiste en el establecimiento de una normativa común sobre la presentación telemática de declaraciones, que, hasta el momento, se contenía en diversas órdenes ministeriales. Esta regulación común, sin duda, contribuirá a clarificar y simplificar la aplicación de las normas tributarias en este campo tan novedoso y cambiante, mejorando la seguridad jurídica.

Los principales aspectos regulados por la Orden HAP/2194/2013, de 22 de noviembre, son, sintéticamente, los siguientes:

1) Ámbito de aplicación

Las disposiciones de esta Orden son de aplicación a los principales modelos de autoliquidación, como, por ejemplo, los del IRPF, el IS, el IVA, el IP o diversas tasas estatales. También son de aplicación en la mayoría de declaraciones informativas, como, por ejemplo, la declaración resumen anual de retenciones e ingresos a cuenta del IRPF o del IS, la declaración anual de operaciones con terceras personas, la declaración resumen anual del IVA o la declaración informativa sobre bienes y derechos situados en el extranjero.

Sin embargo, quedan fuera del ámbito de aplicación de esta Orden las declaraciones aduaneras, las autoliquidaciones referentes a los impuestos especiales y las de los no residentes (modelos 210, 211 y 213) por tener una normativa específica que amplía el ámbito obligatorio de su presentación telemática. También quedan fuera las autoliquidaciones que se deben realizar solo con carácter ocasional (modelos 308 de solicitud de devolución del recargo de equivalencia y 309 de declaración-liquidación no periódica del IVA), las referentes a la tasa judicial (modelos 695 y 696), las declaraciones censales, así como las autoliquidaciones con competencia específica de gestión por las comunidades autónomas (por ejemplo, el ITPAJD o el ISD).

2) Formas de presentación de las autoliquidaciones

Se establece en el art. 2 de esta Orden que la presentación de las autoliquidaciones podrá ser realizada de cuatro formas distintas.

En primer lugar, mediante la presentación electrónica por Internet, la cual podrá ser efectuada con una firma electrónica avanzada o bien, en el caso de obligados tributarios personas físicas, mediante el sistema de firma con clave de acceso en un registro previo como usuario, establecido y desarrollado en la Resolución de 17 de noviembre de 2011 de la Presidencia de la AEAT, por la que se aprueban sistemas de identificación y autenticación distintos de la firma electrónica avanzada. Se exceptúa de este último supuesto la presentación electrónica obligatoria de autoliquidaciones del IVA por parte de obligados tributarios cuyo período de liquidación coincida con el mes natural, que en todo caso deberá realizarse con firma electrónica avanzada.

En segundo lugar, la presentación podrá realizarse por medio de papel impreso generado exclusivamente por la utilización del servicio de impresión desarrollado a estos efectos por la AEAT en su sede electrónica solo en el supuesto de los modelos de autoliquidación 111 y 115 (retenciones e ingresos a cuenta del IRPF), 130 y 131 (pagos fraccionados del IRPF), 136 (gravamen especial de determinadas loterías) y 303 (IVA).

En tercer lugar, en las declaraciones del modelo 100 (IRPF) y del modelo 714 (IP), también podrán presentarse electrónicamente por Internet mediante la consignación del NIF del obligado tributario y del número de referencia del borrador o de los datos fiscales previamente suministrados por la AEAT.

Y, en cuarto lugar, en relación con el IRPF, la presentación de la declaración también podrá realizarse en papel impreso a través del programa de ayuda o por el módulo de impresión correspondiente y, en los supuestos determinados en la orden ministerial de aprobación del modelo anual, mediante la confirmación o suscripción del borrador de declaración o bien por medio de la cumplimentación manual de la declaración.

3) Autoliquidaciones de presentación electrónica obligatoria por Internet

De acuerdo con el art. 3 de esta Orden, la presentación electrónica por Internet con firma electrónica avanzada tendrá carácter obligatorio para aquellos obligados tributarios que tengan el carácter de administración pública o bien se encuentren inscritos en el Registro de Grandes Empresas, bien estén adscritos a la Delegación Central de Grandes Contribuyentes o bien tengan la forma de sociedad anónima o sociedad de responsabilidad limitada.

Asimismo, la presentación electrónica por Internet con firma electrónica avanzada tendrá carácter obligatorio, en cualquier caso, en las autoliquidaciones del IVA de aquellos obligados tributarios cuyo período de liquidación coincida con el mes natural, así como en el supuesto del modelo 430 (impuesto sobre primas de seguros), cualquiera que sea el obligado a su presentación.

También tendrá carácter obligatorio la presentación electrónica por Internet en las presentaciones correspondientes al IRPF y al IP a realizar por las personas físicas que deban efectuar la declaración del impuesto sobre el patrimonio.

4) Procedimiento general para la presentación electrónica por Internet de las autoliquidaciones

En el art. 6 de esta Orden se regulan los sujetos habilitados para la presentación electrónica de autoliquidaciones (los obligados tributarios, sus representantes o los colaboradores sociales), así como las condiciones generales para dicha presentación electrónica (disponer de un NIF y de un certificado electrónico, así como la utilización de los formularios y programas informáticos para la cumplimentación de declaraciones).

En cuanto al momento de la presentación electrónica, se dispone que la transmisión electrónica de las autoliquidaciones con resultado a ingresar, cuando no se opte por la domiciliación bancaria como medio de pago, deberá realizarse en la misma fecha en que tenga lugar el ingreso resultante de aquellas. No obstante, en el caso de que existan dificultades técnicas que impidan efectuar la transmisión electrónica en la misma fecha del ingreso, podrá realizarse dicha transmisión electrónica hasta el cuarto día natural siguiente al del ingreso. Y en aquellos casos en que se detecten anomalías de tipo formal en la transmisión electrónica de las declaraciones, dicha circunstancia se pondrá en conocimiento del presentador de la declaración por el propio sistema mediante los correspondientes mensajes de error, para que proceda a su subsanación.

Por otra parte, en el art. 7 de esta Orden se regula el procedimiento general para la presentación electrónica de las autoliquidaciones con resultado a ingresar cuando el pago no se realice mediante domiciliación bancaria. En el art. 8 se hace lo propio con el procedimiento para las autoliquidaciones con resultado a ingresar cuando el pago se realice mediante domiciliación bancaria. Y en el art. 9 se establece el procedimiento para las autoliquidaciones con solicitud de aplazamiento o fraccionamiento, compensación o con reconocimiento de deuda. Finalmente, el art. 10 se dedica al procedimiento para las autoliquidaciones con solicitud de pago mediante entrega de bienes del Patrimonio Histórico Español, mientras que el art. 11 tiene por objeto el procedimiento para la presentación electrónica de autoliquidaciones con resultado a devolver, a compensar o negativas.

5) Formas de presentación de las declaraciones informativas

De acuerdo con lo previsto por el art. 12 de esta Orden, la presentación de las declaraciones informativas podrá ser realizada de tres formas.

En primer lugar (y al igual que sucede con las autoliquidaciones), mediante la presentación electrónica por Internet, la cual podrá ser efectuada con una firma electrónica avanzada o bien, en el caso de obligados tributarios personas físicas, mediante el sistema de firma con clave de acceso en un registro previo como usuario, establecido y desarrollado en la citada Resolución de 17 de noviembre de 2011 de la Presidencia de la AEAT. Se exceptúa de este último supuesto la presentación electrónica obligatoria de la declaración resumen anual del IVA (modelo 390) por parte de obligados tributarios cuyo período de liquidación coincida con el mes natural, que en todo caso deberá realizarse con firma electrónica avanzada. Hay que tener en cuenta, asimismo, que la AEAT limitará la presentación electrónica al sistema de firma con clave de acceso en un registro previo como usuario en función del número de registros que sean objeto de declaración.

En segundo lugar, la presentación electrónica de la declaración también se podrá efectuar mediante el envío de un mensaje SMS en el supuesto de la declaración resumen anual del IVA (modelo 390) y la declaración anual de operaciones con terceras personas (modelo 347) correspondiente a entidades a las que sea de aplicación la Ley 49/1960, de 21 de junio, sobre la propiedad horizontal, siempre que no exceda de 15 registros, que hayan sido obtenidas por medio del programa de ayuda elaborado por la AEAT utilizando el servicio de impresión a través de su sede electrónica. Se exceptúa también la presentación electrónica obligatoria de la declaración resumen anual del IVA (modelo 390) por parte de obligados tributarios cuyo período de liquidación coincida con el mes natural.

Y, en tercer lugar, en todo caso, las declaraciones informativas que contengan más de 10.000.000 de registros también podrán presentarse en soporte directamente legible por ordenador de acuerdo con las características y condiciones señaladas en el art. 15 de esta Orden.

6) Declaraciones informativas de presentación electrónica obligatoria por Internet

La presentación electrónica por Internet con firma electrónica avanzada tendrá carácter obligatorio, según establece el art. 13 de esta Orden, para todas las declaraciones informativas de aquellos obligados tributarios que, bien tengan el carácter de administración pública, bien estén adscritos a la Delegación Central de Grandes Contribuyentes o a alguna de las Unidades de Gestión de Grandes Empresas de la AEAT, o bien tengan la forma de sociedad anónima o sociedad de responsabilidad limitada.

También tendrá carácter obligatorio en el supuesto de la declaración resumen anual del IVA (modelo 390) correspondiente a obligados tributarios cuyo período de liquidación coincida con el mes natural; en la declaración resumen anual de las retenciones e ingresos a cuenta sobre rendimientos del capital mobiliario y rentas derivadas de la transmisión, amortización, reembolso, canje o conversión de cualquier clase de activos representativos de la captación y utilización de capitales ajenos (modelo 194); y en la declaración resumen anual del impuesto sobre las primas de seguros (modelo 480), cualquiera que sea el obligado a su presentación.

Finalmente, en el supuesto de obligados tributarios personas físicas y en relación con la declaración informativa sobre bienes y derechos situados en el extranjero (modelo 720), será obligatoria la presentación electrónica por Internet, pudiendo utilizar para ello firma electrónica avanzada o bien el sistema de firma con clave de acceso en un registro previo como usuario. Se exceptúan también los obligados tributarios personas físicas cuyo período de liquidación coincida con el mes natural en la presentación electrónica obligatoria de la declaración resumen anual del IVA (modelo 390), que tendrán que utilizar en todo caso la firma electrónica avanzada.

7) Procedimiento para la presentación electrónica por Internet de las declaraciones informativas

En el art. 16 de esta Orden se regulan de forma idéntica a las autoliquidaciones los sujetos habilitados para la presentación electrónica de declaraciones informativas, las condiciones generales para dicha presentación electrónica y los supuestos en que se detecten anomalías de tipo formal en la transmisión electrónica de las declaraciones.

Finalmente, en el art. 17 de esta Orden se establece el procedimiento para la presentación electrónica por Internet de las declaraciones informativas. Y en el art. 18 se hace lo propio con el procedimiento para la presentación electrónica por Internet de documentación complementaria a las autoliquidaciones y declaraciones informativas.

Llei 16/2013 de fiscalitat mediambiental / Ley 16/2013 de fiscalidad medioambiental

La Llei 16/2013, de 29 d’octubre, per la qual s’estableixen determinades mesures en matèria de fiscalitat mediambiental i s’adopten altres mesures tributàries i financeres, introdueix alguns canvis normatius en diverses figures tributàries.

Les principals novetats incorporades per la Llei 16/2013 són, de forma resumida, les següents:
 
1) Impost sobre la renda de les persones físiques
 
L’art. 30.2 del a Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques (LIRPF) es modifica (amb efectes des de l’1 de gener de 2013) per establir que en aquest impost no serà aplicable la nova norma del TRLIS que no considera despeses fiscalment deduïbles les rendes negatives obtingudes a l’estranger a través d’un establiment permanent, excepte en el cas de transmissió del mateix o cessament de la seva activitat (nou art. 14.1.k TRLIS), de manera que en l’IRPF sí que s’admet la deducció d’aquestes rendes negatives per determinar el rendiment net d’activitats econòmiques en estimació directa.
 
D’altra banda, amb efectes des de l’1 de gener de 2014, es modifica l’art. 96.2 LIRPF (dedicat a les rendes excloses de l’obligació de declarar) per precisar que, en relació amb els guanys patrimonials sotmesos a retenció o ingrés a compte, amb el límit de 1.600 euros anuals, no serà d’aplicació aquesta exclusió respecte dels guanys patrimonials procedents de transmissions o reemborsaments d’accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectiva en els quals la base de retenció, conforme al que s’estableixi reglamentàriament, no procedeixi determinar-la per la quantia a integrar a la base imposable. És a dir, quan la base de retenció no s’hagi determinat en funció de la quantia a integrar a la base imposable, el guany patrimonial obtingut no podrà computar-se com a guany patrimonial sotmès a retenció o ingrés a compte a l’efecte dels límits excloents de l’obligació de declarar.
 
Finalment, es modifica l’art. 100.4 LIRPF per incloure a les entitats comercialitzadores de fons d’inversió en l’obligació d’informar dels partícips inclosos en els seus registres. I es modifica també la DA 13ª LIRPF, per incloure dins de l’obligació de subministrament d’informació a les entitats comercialitzadores en territori espanyol d’accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectiva domiciliades a Espanya.
 
2) Impost sobre societats
 
En l’art. 14.1 del Reial Decret Legislatiu 4/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’impost sobre societats (TRLIS), dedicat a les despeses no deduïbles, s’afegeixen les lletres j, k i l, per les quals s’estableix la no deduïbilitat de la deterioració de valor de les participacions en el capital o fons propis d’entitats, així com de les rendes negatives generades durant el termini de manteniment d’establiments permanents situats a l’estranger. Aquestes mesures tracten d’evitar la doble deduïbilitat de les pèrdues, en un primer moment, en seu de l’entitat o de l’establiment permanent que les genera, i, en un segon, en seu de l’inversor o casa central.
 
Així mateix, es prorroguen per als exercicis 2014 i 2015 una part de les mesures de caràcter temporal ja incorporades a través del RDL 12/2012, de 30 de març, pel qual s’introdueixen diverses mesures tributàries i administratives dirigides a la reducció del dèficit públic, i del RDL 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat. Concretament, es tracta de la limitació en la compensació de bases imposables negatives, la limitació en la deduïbilitat fiscal del fons de comerç en les seves diferents versions i dels actius intangibles de vida útil indefinida, i del límit establert en l’aplicació de les deduccions per incentivar determinades activitats, en cada període impositiu.
 
També es prorroguen per als exercicis 2014 i 2015 la inclusió, a la base dels pagaments fraccionats que es realitzin en els referits exercicis, del 25% dels dividends i rendes que procedeixen de la transmissió de participacions que tenen dret al règim d’exempció i l’establiment d’un pagament fraccionat mínim determinat en funció del resultat comptable de l’exercici, si bé exclusivament per a les grans empreses. A més, es prorroguen per 2014 els tipus incrementats corresponents als pagaments fraccionats.
 
Es reforma l’art. 38.2 TRLIS, per a establir la vigència indefinida de la deducció per inversions en produccions cinematogràfiques i sèries audiovisuals, i s’amplia la base d’aquesta deducció, incloent les còpies i les despeses de publicitat que siguin a càrrec del productor.
 
Així mateix, es modifica l’art. 33 TRLIS, dedicat a la bonificació per rendes obtingudes a Ceuta i Melilla, amb la finalitat d’equiparar-la a la regulació existent en l’àmbit de les persones físiques i d’establir unes regles mínimes que facilitin l’aplicació pràctica de la bonificació.
 
Finalment, es canvia la DT 30ª TRLIS, per a establir una pròrroga per als contractes d’arrendament financer els períodes anuals de durada dels quals s’iniciïn en els anys 2012 a 2015, de l’excepció prevista en la normativa de l’impost respecte al caràcter constant o creixent de la part que es correspon amb recuperació del cost del bé en les quotes d’arrendament financer.
 
3) Impost sobre la renda de no residents
 
L’art. 28.3 del Reial Decret Legislatiu 5/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’impost sobre la renda de no residents (TRLIRNR), es modifica per establir que la no exigència als contribuents per aquest impost de la presentació de la declaració corresponent a les rendes respecte de les quals s’hagués practicat la retenció o efectuat l’ingrés a compte, no serà aplicable (és a dir, que existirà obligació de declarar) en el cas de guanys patrimonials derivats del reemborsament de participacions en fons d’inversió regulats en la Llei 35/2003, de 4 de novembre, d’institucions d’inversió col·lectiva, quan la retenció practicada hagi resultat inferior a la quota tributària.
 
S’afegeix un paràgraf tercer a l’art. 31.2 TRLIRNR, en el qual s’estableix que, en els reemborsaments de participacions en fons d’inversió regulats per la Llei 35/2003, de 4 de novembre, d’institucions d’inversió col·lectiva, la base per al càlcul de la retenció serà la que es determini reglamentàriament.
 
I es canvia la redacció del paràgraf tercer de l’art. 53.4 TRLIRNR, per disposar que també estaran subjectes a  l’obligació d’informació les entitats comercialitzadores respecte de les accions i participacions en les institucions d’inversió col·lectiva incloses en els seus registres d’accionistes o partícips.
 
4) Impostos locals
 
Els apartats 3 i 4 de l’art. 108 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes locals (TRLRHL) són modificats per aplicar també en l’impost sobre l’increment de  valor dels terrenys de  naturalesa urbana la bonificació potestativa establerta en l’impost sobre béns immobles, en l’impost sobre activitats econòmiques i en l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, quan es desenvolupin activitats econòmiques que siguin declarades d’especial interès o utilitat municipal per concórrer circumstàncies socials, culturals, històric-artístiques o de foment de l’ocupació que justifiquin tal declaració.
 
D’altra banda, es reformen els arts. 68 i 69 TRLRHL, dedicats a la reducció de la base imposable de l’impost sobre béns immobles, per incorporar els ajustos tècnics necessaris en el supòsit en què l’aplicació dels coeficients d’actualització previstos en l’art. 32.2 del text refós de la Llei del Cadastre Immobiliari suposi un decrement de la base imposable dels immobles.
 
Així mateix, l’art. 8 de la Llei 16/2013, de 29 d’octubre, dota de continuïtat a l’increment del tipus impositiu de l’impost sobre béns immobles per als immobles urbans, establert al desembre de 2011, evitant l’impacte negatiu inicialment previst per 2014.
 
Finalment, es canvia la redacció de l’art. 32.2.c del Reial Decret Legislatiu 1/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei del Cadastre Immobiliari (TRLCI) per ampliar el termini perquè els ajuntaments sol·licitin l’aplicació dels coeficients d’actualització previstos en aquest precepte. I s’afegeix una DA 5ª per possibilitar que mitjançant ordre ministerial es reguli l’edicte electrònic en l’àmbit cadastral, en aplicació del previst en l’art. 112.1 LGT.
 
5) Impost sobre els gasos fluorats d’efecte hivernacle
 
Es crea l’impost sobre els gasos fluorats d’efecte hivernacle, amb efectes des de l’1 de gener de 2014. Es tracta d’un tribut de naturalesa indirecta que recau sobre el consum d’aquests gasos i grava, en fase única, la posada a consum dels mateixos atenent al potencial d’escalfament atmosfèric. L’impost s’aplicarà en tot el territori espanyol.
 
Estarà subjecta a l’impost la primera venda o lliurament dels gasos fluorats d’efecte hivernacle després de la seva producció, importació o adquisició intracomunitària, així com el seu autoconsum. No obstant això, no estaran subjectes a l’impost les vendes o lliuraments de gasos fluorats d’efecte hivernacle que impliquin el seu enviament directe pel productor, importador o adquirent intracomunitari a una destinació fora de l’àmbit territorial d’aplicació de l’impost.
 
Seran contribuents de l’impost els fabricants, importadors, o adquirents intracomunitaris de gasos fluorats d’efecte hivernacle i els empresaris revenedors que realitzin les vendes o lliuraments o les operacions d’autoconsum subjectes a l’impost.
 
Cal tenir en compte, així mateix, que s’estableix una deducció de l’impost en els supòsits en què s’acrediti la destrucció dels productes objecte del gravamen, amb la finalitat d’estimular el desenvolupament de tecnologies ecològiques.
 
6) Impost especial sobre determinats mitjans de transport
 
Es modifiquen els arts. 65 i 66 de la Llei 38/1992, de 28 de desembre, d’impostos especials (LIE) per regular l’exempció de l’impost especial sobre determinats mitjans de transport en la primera matriculació o, si escau, en la circulació o utilització de les embarcacions d’esbarjo o d’esports nàutics destinades per les empreses exclusivament a les activitats de lloguer amb independència de la longitud de la seva eslora.
 
7) Impost sobre hidrocarburs
 
Es modifiquen l’epígraf 1.10 de la tarifa 1ª, els epígrafs 2.8, 2.11 i 2.13 i es crea l’epígraf 2.20 de la tarifa 2ª de l’impost sobre hidrocarburs, en l’art. 50.1 LIE. A més, s’afegeix un apartat 4 en l’art. 50 LIE, en relació amb els subministraments de gas natural destinat a ser utilitzat en una planta de cogeneració d’energia elèctrica i energia tèrmica útil. I, finalment, s’estableixen algunes modificacions en el règim sancionador establert en l’art. 55 LIE.
 
8) Impost sobre la producció de combustible nuclear gastat i residus radioactius resultants de la generació d’energia nucleoelèctrica
 
Es reforma l’impost sobre la producció de combustible nuclear gastat i residus radioactius resultants de la generació d’energia nucleoelèctrica, creat per la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica.
 
Es modifica el fet imposable tant per incorporar la definició de combustible nuclear gastat com per precisar que es grava la producció de combustible nuclear gastat resultant de cada reactor. A més, es regula la forma de determinar la base imposable en els supòsits de cessament definitiu de l’explotació i es modifica el període impositiu, que passa a ser el cicle d’operació de cada reactor, és a dir, el temps que transcorre entre dues parades de recàrrega del combustible nuclear gastat del nucli del reactor.
 
Així mateix, es procedeix a una nova regulació dels pagaments a compte, establint dos pagaments fraccionats de cada període impositiu en curs, a realitzar en els mesos de juny i desembre. La base per calcular el pagament fraccionat passa a estar constituïda pels quilograms de metall pesat que s’estimi contingui el combustible nuclear gastat a extreure definitivament del reactor a la finalització del corresponent període impositiu en curs corregida per un coeficient. D’igual forma, l’autoliquidació definitiva haurà de practicar-se en els vint primers dies del mes següent a la finalització del període impositiu. Finalment, en relació amb els residus radioactius resultants de la generació d’energia nucleoelèctrica, es modifiquen els terminis dels pagaments fraccionats per fer-los coincidents amb els establerts per al combustible nuclear gastat.
 
-----------------------------------------------------------------------------
 
La Ley 16/2013, de 29 de octubre, por la que se establecen determinadas medidas en materia de fiscalidad medioambiental y se adoptan otras medidas tributarias y financieras, introduce algunos cambios normativos en diversas figuras tributarias.
 
Las principales novedades incorporadas por la Ley 16/2013, de 29 de octubre, son, de forma resumida, las siguientes:
 
1) Impuesto sobre la renta de las personas físicas
 
El art. 30.2 de la Ley 35/2006, de 28 de noviembre, del impuesto sobre la renta de las personas físicas (LIRPF) se modifica (con efectos desde el 1 de enero de 2013) para establecer que en este impuesto no será aplicable la nueva norma del TRLIS que no considera gastos fiscalmente deducibles las rentas negativas obtenidas en el extranjero a través de un establecimiento permanente, excepto en el caso de transmisión del mismo o cese de su actividad (nuevo art. 14.1.k TRLIS), de forma que en el IRPF sí que se admite la deducción de estas rentas negativas para determinar el rendimiento neto de actividades económicas en estimación directa.
 
Por otra parte, con efectos desde el 1 de enero de 2014, se modifica el art. 96.2 LIRPF (dedicado a las rentas excluidas de la obligación de declarar) para precisar que, en relación con las ganancias patrimoniales sometidas a retención o ingreso a cuenta, con el límite de 1.600 euros anuales, no será de aplicación dicha exclusión respecto de las ganancias patrimoniales procedentes de transmisiones o reembolsos de acciones o participaciones de instituciones de inversión colectiva en las que la base de retención, conforme a lo que se establezca reglamentariamente, no proceda determinarla por la cuantía a integrar en la base imponible. Es decir, cuando la base de retención no se haya determinado en función de la cuantía a integrar en la base imponible, la ganancia patrimonial obtenida no podrá computarse como ganancia patrimonial sometida a retención o ingreso a cuenta a efectos de los límites excluyentes de la obligación de declarar.
 
Por último, se modifica el art. 100.4 LIRPF para incluir a las entidades comercializadoras de fondos de inversión en la obligación de informar de los partícipes incluidos en sus registros. Y se modifica también la DA 13ª LIRPF, para incluir dentro de la obligación de suministro de información a las entidades comercializadoras en territorio español de acciones o participaciones de instituciones de inversión colectiva domiciliadas en España.
 
2) Impuesto sobre sociedades
 
En el art. 14.1 del Real Decreto Legislativo 4/2004, de 5 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del impuesto sobre sociedades (TRLIS), dedicado a los gastos no deducibles, se añaden las letras j, k y l, por las que se establece la no deducibilidad del deterioro de valor de las participaciones en el capital o fondos propios de entidades, así como de las rentas negativas generadas durante el plazo de mantenimiento de establecimientos permanentes ubicados en el extranjero. Estas medidas tratan de evitar la doble deducibilidad de las pérdidas, en un primer momento, en sede de la entidad o del establecimiento permanente que las genera, y, en un segundo, en sede del inversor o casa central.
 
Asimismo, se prorrogan para los ejercicios 2014 y 2015 una parte de las medidas de carácter temporal ya incorporadas a través del RDL 12/2012, de 30 de marzo, por el que se introducen diversas medidas tributarias y administrativas dirigidas a la reducción del déficit público, y del RDL 20/2012, de 13 de julio, de medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y de fomento de la competitividad. Concretamente, se trata de la limitación en la compensación de bases imponibles negativas, la limitación en la deducibilidad fiscal del fondo de comercio en sus diferentes versiones y de los activos intangibles de vida útil indefinida, y del límite establecido en la aplicación de las deducciones para incentivar determinadas actividades, en cada período impositivo.
 
También se prorrogan para los ejercicios 2014 y 2015 la inclusión, en la base de los pagos fraccionados que se realicen en los referidos ejercicios, del 25% de los dividendos y rentas que proceden de la transmisión de participaciones que tienen derecho al régimen de exención y el establecimiento de un pago fraccionado mínimo determinado en función del resultado contable del ejercicio, si bien exclusivamente para las grandes empresas. Además, se prorrogan para 2014 los tipos incrementados correspondientes a los pagos fraccionados.
 
Se reforma el art. 38.2 TRLIS, para establecer la vigencia indefinida de la deducción por inversiones en producciones cinematográficas y series audiovisuales, y se amplía la base de esta deducción, incluyendo las copias y los gastos de publicidad que corran a cargo del productor.
 
Asimismo, se modifica el art. 33 TRLIS, dedicado a la bonificación por rentas obtenidas en Ceuta y Melilla, con la finalidad de equipararla a la regulación existente en el ámbito de las personas físicas y de establecer unas reglas mínimas que faciliten la aplicación práctica de la bonificación.
 
Finalmente, se cambia la DT 30ª TRLIS, para establecer una prórroga para los contratos de arrendamiento financiero cuyos períodos anuales de duración se inicien en los años 2012 a 2015, de la excepción prevista en la normativa del impuesto respecto al carácter constante o creciente de la parte que se corresponde con recuperación del coste del bien en las cuotas de arrendamiento financiero.
 
3) Impuesto sobre la renta de no residentes
 
El art. 28.3 del Real Decreto Legislativo 5/2004, de 5 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del impuesto sobre la renta de no residentes (TRLIRNR), se modifica para establecer que la no exigencia a los contribuyentes por este impuesto de la presentación de la declaración correspondiente a las rentas respecto de las que se hubiese practicado la retención o efectuado el ingreso a cuenta, no será aplicable (es decir, que existirá obligación de declarar) en el caso de ganancias patrimoniales derivadas del reembolso de participaciones en fondos de inversión regulados en la Ley 35/2003, de 4 de noviembre, de instituciones de inversión colectiva, cuando la retención practicada haya resultado inferior a la cuota tributaria.
 
Se añade un párrafo tercero al art. 31.2 TRLIRNR, en el que se establece que, en los reembolsos de participaciones en fondos de inversión regulados por la Ley 35/2003, de 4 de noviembre, de instituciones de inversión colectiva, la base para el cálculo de la retención será la que se determine reglamentariamente.
 
Y se cambia la redacción del párrafo tercero del art. 53.4 TRLIRNR, para disponer que también estarán sujetas a la obligación de información las entidades comercializadoras respecto de las acciones y participaciones en las instituciones de inversión colectiva incluidas en sus registros de accionistas o partícipes.
 
4) Impuestos locales
 
Los apartados 3 y 4 del art. 108 del Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley reguladora de las Haciendas locales (TRLRHL) son modificados para aplicar también en el impuesto sobre el incremento de valor de los terrenos de naturaleza urbana la bonificación potestativa establecida en el impuesto sobre bienes inmuebles, en el impuesto sobre actividades económicas y en el impuesto sobre construcciones, instalaciones y obras, cuando se desarrollen actividades económicas que sean declaradas de especial interés o utilidad municipal por concurrir circunstancias sociales, culturales, histórico-artísticas o de fomento del empleo que justifiquen tal declaración.
 
Por otra parte, se reforman los arts. 68 y 69 TRLRHL, dedicados a la reducción de la base imponible del impuesto sobre bienes inmuebles, para incorporar los ajustes técnicos necesarios en el supuesto en que la aplicación de los coeficientes de actualización previstos en el art. 32.2 del texto refundido de la Ley del Catastro Inmobiliario suponga un decremento de la base imponible de los inmuebles.
 
Asimismo, el art. 8 de la Ley 16/2013, de 29 de octubre, dota de continuidad al incremento del tipo impositivo del impuesto sobre bienes inmuebles para los inmuebles urbanos, establecido en diciembre de 2011, evitando el impacto negativo inicialmente previsto para 2014.
 
Finalmente, se cambia la redacción del art. 32.2.c del Real Decreto Legislativo 1/2004, de 5 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Catastro Inmobiliario (TRLCI) para ampliar el plazo para que los ayuntamientos soliciten la aplicación de los coeficientes de actualización previstos en dicho precepto. Y se añade una DA 5ª para posibilitar que mediante orden ministerial se regule el edicto electrónico en el ámbito catastral, en aplicación de lo previsto en el art. 112.1 LGT.
 
5) Impuesto sobre los gases fluorados de efecto invernadero
 
Se crea el impuesto sobre los gases fluorados de efecto invernadero, con efectos desde el 1 de enero de 2014. Se trata de un tributo de naturaleza indirecta que recae sobre el consumo de estos gases y grava, en fase única, la puesta a consumo de los mismos atendiendo al potencial de calentamiento atmosférico. El impuesto se aplicará en todo el territorio español.
 
Estará sujeta al impuesto la primera venta o entrega de los gases fluorados de efecto invernadero tras su producción, importación o adquisición intracomunitaria, así como su autoconsumo. No obstante, no estarán sujetas al impuesto las ventas o entregas de gases fluorados de efecto invernadero que impliquen su envío directo por el productor, importador o adquirente intracomunitario a un destino fuera del ámbito territorial de aplicación del impuesto.
 
Serán contribuyentes del impuesto los fabricantes, importadores, o adquirentes intracomunitarios de gases fluorados de efecto invernadero y los empresarios revendedores que realicen las ventas o entregas o las operaciones de autoconsumo sujetas al impuesto.
 
Hay que tener en cuenta, asimismo, que se establece una deducción del impuesto en los supuestos en que se acredite la destrucción de los productos objeto del gravamen, con el fin de estimular el desarrollo de tecnologías ecológicas.
 
6) Impuesto especial sobre determinados medios de transporte
 
Se modifican los arts. 65 y 66 de la Ley 38/1992, de 28 de diciembre, de impuestos especiales (LIE) para regular la exención del impuesto especial sobre determinados medios de transporte en la primera matriculación o, en su caso, en la circulación o utilización de las embarcaciones de recreo o de deportes náuticos destinadas por las empresas exclusivamente a las actividades de alquiler con independencia de la longitud de su eslora.
 
7) Impuesto sobre hidrocarburos
 
Se modifican el epígrafe 1.10 de la tarifa 1ª, los epígrafes 2.8, 2.11 y 2.13 y se crea el epígrafe 2.20 de la tarifa 2ª del impuesto sobre hidrocarburos, en el art. 50.1 LIE. Además, se añade un apartado 4 en el art. 50 LIE, en relación con los suministros de gas natural destinado a ser utilizado en una planta de cogeneración de energía eléctrica y energía térmica útil. Y, por último, se establecen algunas modificaciones en el régimen sancionador establecido en el art. 55 LIE.
 
8) Impuesto sobre la producción de combustible nuclear gastado y residuos radiactivos resultantes de la generación de energía nucleoeléctrica
 
Se reforma el impuesto sobre la producción de combustible nuclear gastado y residuos radiactivos resultantes de la generación de energía nucleoeléctrica, creado por la Ley 15/2012, de 27 de diciembre, de medidas fiscales para la sostenibilidad energética.
 
Se modifica el hecho imponible tanto para incorporar la definición de combustible nuclear gastado como para precisar que se grava la producción de combustible nuclear gastado resultante de cada reactor. Además, se regula la forma de determinar la base imponible en los supuestos de cese definitivo de la explotación y se modifica el período impositivo, que pasa a ser el ciclo de operación de cada reactor, es decir, el tiempo que transcurre entre dos paradas de recarga del combustible nuclear gastado del núcleo del reactor.
 
Asimismo, se procede a una nueva regulación de los pagos a cuenta, estableciendo dos pagos fraccionados de cada período impositivo en curso, a realizar en los meses de junio y diciembre. La base para calcular el pago fraccionado pasa a estar constituida por los kilogramos de metal pesado que se estime contenga el combustible nuclear gastado a extraer definitivamente del reactor a la finalización del correspondiente periodo impositivo en curso corregida por un coeficiente. De igual forma, la autoliquidación definitiva deberá practicarse en los veinte primeros días del mes siguiente a la finalización del periodo impositivo. Por último, en relación con los residuos radiactivos resultantes de la generación de energía nucleoeléctrica, se modifican los plazos de los pagos fraccionados para hacerlos coincidentes con los establecidos para el combustible nuclear gastado.

Règim especial del criteri de caixa en l’IVA / Régimen especial del criterio de caja en el IVA

El RD 828/2013, de 25 d’octubre, desenvolupa el règim especial del criteri de caixa en l’IVA, per mitjà de la modificació del reglament de l’IVA. En aquest RD 828/2013 també s’introdueixen altres canvis normatius en el reglament de l’IVA, així com en altres tres reglaments (el de gestió i inspecció, el de revisió i el de facturació). Però, sens dubte, la novetat més important constitueix el desenvolupament reglamentari de l’esmentat règim especial del criteri de caixa en l’IVA, que va ser introduït per la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització.

A continuació es resumeixen les principals novetats introduïdes pel RD 828/2013, de 25 d’octubre:

1) Desenvolupament reglamentari del règim especial del criteri de caixa en l’IVA

El RD 1624/1992, de 29 de desembre, pel qual s’aprova el reglament de l’IVA (RIVA) es modifica, introduint un nou capítol VIII en el títol VIII, dedicat al “règim especial del criteri de caixa”. D’una banda, es regula, en l’art. 61.septies RIVA, la forma d’exercitar l’opció per l’aplicació del règim especial del criteri de caixa, que haurà de realitzar-se durant el mes de desembre anterior a l’inici de l’any natural en el qual ha de fer efecte. En aquest sentit, la aplicació del règim s’entén prorrogada per als anys següents, tret que no es produeixi la renúncia o exclusió.

D’altra banda, l’art. 61.octies RIVA reglamenta el procediment de renúncia al règim, els efectes del qual s’estendran a un període mínim de tres anys i haurà de realitzar-se en el mes de desembre de l’any anterior al que es vol que assorteixi efectes.
 
Així mateix, en l’art. 61.nonies RIVA es determinen les circumstàncies que han de donar-se per a l’exclusió del règim especial. Aquesta exclusió es produirà quan el volum d’operacions que realitzi el subjecte passiu durant l’any natural superi 2.000.000 euros o bé quan el total de cobraments en efectiu respecte d’un mateix destinatari durant l’any natural superi 100.000 euros. Cal tenir en compte que l’exclusió tindrà efectes l’any immediat posterior al que se superin aquests límits.
 
En l’art. 61.decies RIVA s’amplia la informació a subministrar als llibres registres generals, per incorporar les dates de cobrament o pagament i del mitjà utilitzat, pels subjectes acollits al règim especial del criteri de caixa, i dels no acollits però que siguin destinataris d’operacions afectades pel mateix.
 
Finalment, l’art. 61.undecies RIVA introdueix algunes obligacions específiques de facturació. D’una banda, les factures expedides per subjectes passius acollits al règim especial referents a operacions a les quals sigui aplicable el mateix, contindran l’esment de “ règim especial del criteri de caixa”. I, d’altra banda, s’estableix que l’expedició de les factures de les operacions acollides al règim especial haurà de produir-se en el moment de la seva realització, excepte quan el destinatari de l’operació sigui un empresari o professional que actuï com a tal, cas en el qual l’expedició de les factures haurà de realitzar-se abans del dia 16 del mes següent a aquell en què s’hagin realitzat.
 
2) Altres reformes del reglament de l’IVA
 
Es modifica el RIVA per suprimir l’exigència de sol·licitar autorització prèvia a l’administració per a l’aplicació de determinades exempcions (se suprimeix l’art. 5 RIVA). A més, s’estableix, en el nou art. 24.quater RIVA, el desenvolupament normatiu referent a l’aplicació dels nous supòsits d’inversió del subjecte passiu previstos en l’art. 82.1.2º LIVA i es regulen les comunicacions entre els empresaris i destinataris intervinents en les operacions afectades per la inversió del subjecte passiu. Es modifica, així mateix, l’art. 71 RIVA, dedicat a la liquidació de l’impost, per a determinar l’obligació de presentar dues declaracions-liquidacions, dividint el període normal de la declaració en dos períodes, segons es tracti de fets imposables anteriors o posteriors a l’acte de declaració de concurs.
 
També es modifiquen els arts. 11 i 12 RIVA (exempcions relatives a les zones franques, dipòsits francs, dipòsits duaners i règims suspensius) per adaptar-los als canvis en els procediments aplicables a operacions duaneres de caràcter electrònic entre administrat i administració. Igualment, es modifica l’obligació de documentar l’operació en la duana per part del destinatari o titular de l’explotació marítima o aèria en el cas de subministrament o avituallament de béns a bucs i aeronaus (art. 10.1, apartats 5è i 6è, RIVA). A més, se simplifica en l’art. 19 RIVA l’obligació de justificar l’exempció en el cas de les operacions recollides en els citats arts. 11 i 12 RIVA, de manera que s’estableix que aquesta justificació podrà realitzar-se per mitjà de l’aportació d’una còpia de l’exemplar del DUA d’importació amb el codi segur de verificació i la documentació que justifiqui que el valor del servei ha estat inclòs en la base imposable declarada.
 
Així mateix, s’introdueixen canvis en l’art. 24 RIVA, que regula la modificació de la base imposable, la qual queda condicionada a l’expedició i remissió de la factura rectificativa, exigint al subjecte passiu l’acreditació de l’emissió de la mateixa al destinatari, deixant a elecció del remitent el mitjà triat per acreditar aquesta remissió. També s’afegeix l’obligació de remetre a les administracions concursals les factures rectificatives emeses a l’empara de l’art. 80.3 LIVA. I s’elimina l’obligació d’acompanyar l’acte judicial de declaració de concurs entre la documentació que cal aportar a l’AEAT al costat de la comunicació de modificació de base imposable.
 
Respecte a la modificació de la base imposable en cas de concurs del destinatari de les operacions, es preveu que, en ocasions, el destinatari concursat de les operacions no té dret a la deducció total de l’impost, de manera que, quan el proveïdor rectifica la factura sobre la base de l’art. 80.3 LIVA, tal destinatari es converteix en deutor de l’impost per la part no deduïble, segons l’art. 80.5.5ª LIVA. Atès que aquest ajust no deriva d’una rectificació de deduccions, s’especifica quin és el període de liquidació en què ha de realitzar-se aquest ajust, que serà el corresponent a la declaració-liquidació relativa a fets imposables anteriors. En aquesta declaració-liquidació han d’incloure’s també els ajustos derivats d’aquells supòsits en què el període de liquidació en què hauria d’efectuar-se la rectificació estigués prescrit.
 
És important destacar la clara aposta que s’efectua en aquest RD 828/2013 per l’ús intensiu de les tecnologies de la informació i la comunicació en les relacions entre administració i administrat. En aquest sentit, s’estableix l’obligació de comunicació de les modificacions de bases imposables, tant per al creditor com per al deutor dels corresponents crèdits o dèbits tributaris, per mitjans electrònics, en un formulari específic dissenyat per l’AEAT, disponible a la seva seu electrònica.
 
Finalment, es modifica l’art. 71 RIVA, dedicat a la liquidació de l’impost, introduint un canvi en  el termini de presentació de les autoliquidacions d’IVA, en eliminar l’excepció existent per a la liquidació del mes de juliol, el termini d’ingrés de la qual per als obligats tributaris serà el 20 d’agost, en lloc del 20 de setembre. A més, en l’art. 26.bis.2, apartats 1 i 2, RIVA, es flexibilitza l’àmbit objectiu per a l’aplicació del tipus reduït del 4% a l’adquisició de vehicles per al transport habitual de persones amb mobilitat reduïda, discapacitats en cadires de rodes o persones o entitats que prestin determinats serveis socials d’integració social a les persones amb discapacitat. També se simplifica, en l’art. 28 RIVA, el procediment per a l’exercici de l’opció per a l’aplicació de la prorrata especial, en permetre el seu exercici a l’última declaració-liquidació de l’impost corresponent a cada any natural. En els supòsits d’inici d’activitat o de sector diferenciat, l’opció per a la seva aplicació es manté en la declaració-liquidació corresponent al període en què es produeixi aquest inici. L’exercici de l’opció vincula al subjecte passiu durant tres anys naturals, sent el primer any natural aquell al que es refereix l’opció exercitada.
 
3) Modificacions del reglament de gestió i inspecció tributària

Es modifica el RD 1065/2007, de 27 de juliol, pel qual s’aprova el reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d’aplicació dels tributs (RGGIT) en relació amb diverses qüestions relatives a l’obligació de declaració d’operacions amb terceres persones (model 347).

D’una banda, s’amplia, en l’art. 31 RGGIT, l’obligació de presentació de la declaració informativa a comunitats de béns en règim de propietat horitzontal, determinades entitats o establiments de caràcter social i subjectes passius acollits al règim simplificat per la informació de les operacions per les quals rebin factura i estiguin anotades en el llibre de  factures rebudes. D’altra banda, s’introdueixen, en els arts. 32 a 36 RGGIT, certes modificacions conseqüència de la creació del règim especial de caixa: respecte de les operacions acollides a aquest règim, haurà d’informar-se els imports efectivament cobrats o pagats i imports meritats a 31 de desembre; i les operacions acollides al règim es faran constar per separat a la declaració amb terceres persones i a la declaració de l’any natural en què es facin efectius aquests imports.
 
Cal tenir en compte, així mateix, que la informació es proporcionarà atenent al seu còmput anual en els supòsits de la informació que han de proporcionar els subjectes acollits al règim de caixa, les comunitats de béns en règim de propietat horitzontal i els destinataris de les operacions afectades pel règim especial de caixa. També cal subratllar que s’elimina el límit excloent de 3.005,06 euros per a les subvencions atorgades per les diferents administracions a una mateixa persona o entitat. I en els casos d’operacions en les quals és d’aplicació el règim de devolució especial contingut en l’art. 109 LIVA, i en cas d’absència de NIF, s’haurà de fer constar el NIF de l’empresari o professional amb el qual s’efectuï l’operació per l’estat membre d’establiment.
 
Així mateix, s’identificaran separadament les operacions a les quals és d’aplicació el règim d’inversió del subjecte passiu i les que es vinculin al règim de dipòsit diferent del duaner. A més, se substitueix l’obligació de presentació de la declaració informativa per part de l’Administració General d’Estat respecte de les operacions realitzades amb càrrec al Pressupost de despeses de l’Estat pel procediment de pagament directe, substituint-lo per l’enviament d’aquesta informació de forma única i centralitzada a través de la Intervenció General de l’Estat.
 
També es redueix l’àmbit subjectiu de l’obligació d’informar sobre les operacions contingudes en els llibres registre. Des de l’1 de gener de 2014, només és exigible aquesta informació per a subjectes passius de l’IVA o de l’IGIC inclosos en el registre mensual.
 
4) Modificacions del reglament de revisió en via administrativa

Es modifica el RD 520/2005, de 13 de maig, pel qual s’aprova el reglament general de desenvolupament de la LGT en matèria de revisió en via administrativa (RGRVA) en relació amb els legitimats per instar el procediment de devolució d’ingressos indeguts i beneficiaris del dret a la devolució (art. 14 RGRVA), així com respecte del contingut del dret a la devolució d’ingressos indeguts (art. 16 RGRVA).

L’objectiu d’aquestes modificacions reglamentàries és aclarir els requisits que han de complir-se perquè l’administració tributària pugui reconèixer el dret a la devolució d’unes quotes d’IVA mal repercutides el titular del qual és l’obligat que va suportar la indeguda repercussió, determinant quan es considera ingressada la quota repercutida en les autoliquidacions amb resultat a ingressar.
 
5) Modificacions del reglament de les obligacions de facturació
 
D’una banda, es modifica el RD 1619/2012, de 30 de novembre, pel qual s’aprova el reglament pel que es regulen les obligacions de facturació (ROF) per incloure les referències corresponents derivades del nou règim especial del criteri de caixa en l’IVA (arts. 6, 7 i 11 ROF).
 
I, d’altra banda, es modifica l’art. 3.2 ROF, en relació amb els casos en què no existeix obligació d’emetre factura, respecte de les operacions d’assegurança, reassegurança i capitalització recollides en l’art. 20.1.16è LIVA i les operacions financeres contingudes en l’art. 20.1.18è LIVA, realitzades en el territori d’aplicació de l’impost, Canàries, Ceuta i Melilla, per empresaris diferents d’entitats asseguradores i de crèdit.
 
------------------------------------------------------------------------------
 
El RD 828/2013, de 25 de octubre, desarrolla el régimen especial del criterio de caja en el IVA, por medio de la modificación del reglamento del IVA. En este RD 828/2013 también se introducen otros cambios normativos en el reglamento del IVA, así como en otros tres reglamentos (el de gestión e inspección, el de revisión y el de facturación). Pero, sin duda, la novedad más importante constituye el desarrollo reglamentario del citado régimen especial del criterio de caja en el IVA, que fue introducido por la Ley 14/2013, de 27 de septiembre, de apoyo a los emprendedores y su internacionalización.
 
A continuación se resumen las principales novedades introducidas por el RD 828/2013, de 25 de octubre:
 
1) Desarrollo reglamentario del régimen especial del criterio de caja en el IVA
 
El RD 1624/1992, de 29 de diciembre, por el que se aprueba el reglamento del IVA (RIVA) se modifica, introduciendo un nuevo capítulo VIII en el título VIII, dedicado al “régimen especial del criterio de caja”. Por un lado, se regula, en el art. 61.septies RIVA, la forma de ejercitar la opción por la aplicación del régimen especial del criterio de caja, que deberá realizarse durante el mes de diciembre anterior al inicio del año natural en el que debe surtir efecto. En este sentido, la aplicación del régimen se entiende prorrogada para los años siguientes, a menos que no se produzca la renuncia o exclusión.
 
Por otro lado, el art. 61.octies RIVA reglamenta el procedimiento de renuncia al régimen, cuyos efectos se extenderán a un período mínimo de tres años y deberá realizarse en el mes de diciembre del año anterior al que se quiere que surta efectos.
 
Asimismo, en el art. 61.nonies RIVA se determinan las circunstancias que deben darse para la exclusión del régimen especial. Dicha exclusión se producirá cuando el volumen de operaciones que realice el sujeto pasivo durante el año natural supere 2.000.000 euros o bien cuando el total de cobros en efectivo respecto de un mismo destinatario durante el año natural supere 100.000 euros. Hay que tener en cuenta que la exclusión tendrá efectos en el año inmediato posterior al que se superen estos límites.
 
En el art. 61.decies RIVA se amplía la información a suministrar en los libros registros generales, para incorporar las fechas de cobro o pago y del medio utilizado, por los sujetos acogidos al régimen especial del criterio de caja, y de los no acogidos pero que sean destinatarios de operaciones afectadas por el mismo.
 
Finalmente, el art. 61.undecies RIVA introduce algunas obligaciones específicas de facturación. Por un lado, las facturas expedidas por sujetos pasivos acogidos al régimen especial referentes a operaciones a las que sea aplicable el mismo, contendrán la mención de “régimen especial del criterio de caja”. Y, por otro lado, se establece que la expedición de las facturas de las operaciones acogidas al régimen especial deberá producirse en el momento de su realización, salvo cuando el destinatario de la operación sea un empresario o profesional que actúe como tal, en cuyo caso la expedición de las facturas deberá realizarse antes del día 16 del mes siguiente a aquel en que se hayan realizado.
 
2) Otras reformas del reglamento del IVA
 
Se modifica el RIVA para suprimir la exigencia de solicitar autorización previa a la administración para la aplicación de determinadas exenciones (se suprime el art. 5 RIVA). Además, se establece, en el nuevo art. 24.quater RIVA, el desarrollo normativo relativo a la aplicación de los nuevos supuestos de inversión del sujeto pasivo previstos en el art. 82.1.2º LIVA y se regulan las comunicaciones entre los empresarios y destinatarios intervinientes en las operaciones afectadas por la inversión del sujeto pasivo. Se modifica, asimismo, el art. 71 RIVA, dedicado a la liquidación del impuesto, para determinar la obligación de presentar dos declaraciones-liquidaciones, dividiendo el periodo normal de la declaración en dos periodos, según se trate de hechos imponibles anteriores o posteriores al auto de declaración de concurso.
 
También se modifican los arts. 11 y 12 RIVA (exenciones relativas a las zonas francas, depósitos francos, depósitos aduaneros y regímenes suspensivos) para adaptarlos a los cambios en los procedimientos aplicables a operaciones aduaneras de carácter electrónico entre administrado y administración. Igualmente, se modifica la obligación de documentar la operación en la aduana por parte del destinatario o titular de la explotación marítima o aérea en el caso de suministro o avituallamiento de bienes a buques y aeronaves (art. 10.1, apartados 5º y 6º, RIVA). Además, se simplifica en el art. 19 RIVA la obligación de justificar la exención en el caso de las operaciones recogidas en los citados arts. 11 y 12 RIVA, de forma que se establece que dicha justificación podrá realizarse por medio de la aportación de una copia del ejemplar del DUA de importación con el código seguro de verificación y la documentación que justifique que el valor del servicio ha sido incluido en la base imponible declarada.
 
Asimismo, se introducen cambios en el art. 24 RIVA, que regula la modificación de la base imponible, la cual queda condicionada a la expedición y remisión de la factura rectificativa, exigiendo al sujeto pasivo la acreditación de la emisión de la misma al destinatario, dejando a elección del remitente el medio elegido para acreditar dicha remisión. También se añade la obligación de remitir a las administraciones concursales las facturas rectificativas emitidas al amparo del art. 80.3 LIVA. Y se elimina la obligación de acompañar el auto judicial de declaración de concurso entre la documentación que hay que aportar a la AEAT junto a la comunicación de modificación de base imponible.
 
Respecto a la modificación de la base imponible en caso de concurso del destinatario de las operaciones, se prevé que, en ocasiones, el destinatario concursado de las operaciones no tiene derecho a la deducción total del impuesto, de manera que, cuando el proveedor rectifica la factura en base al art. 80.3 LIVA, tal destinatario se convierte en deudor del impuesto por la parte no deducible, según el art. 80.5.5ª LIVA. Dado que dicho ajuste no deriva de una rectificación de deducciones, se especifica cuál es el periodo de liquidación en que debe realizarse dicho ajuste, que será el correspondiente a la declaración-liquidación relativa a hechos imponibles anteriores. En dicha declaración-liquidación deben incluirse también los ajustes derivados de aquellos supuestos en que el periodo de liquidación en que debería efectuarse la rectificación estuviera prescrito.
 
Es importante destacar la clara apuesta que se efectúa en este RD 828/2013 por el empleo intensivo de las tecnologías de la información y la comunicación en las relaciones entre administración y administrado. En este sentido, se establece la obligación de comunicación de las modificaciones de bases imponibles, tanto para el acreedor como para el deudor de los correspondientes créditos o débitos tributarios, por medios electrónicos, en un formulario específico diseñado por la AEAT, disponible en su sede electrónica.
 
Por último, se modifica el art. 71 RIVA, dedicado a la liquidación del impuesto, introduciendo un cambio en el plazo de presentación de las autoliquidaciones de IVA, al eliminar la excepción existente para la liquidación del mes de julio, cuyo plazo de ingreso para los obligados tributarios será el 20 de agosto, en lugar del 20 de septiembre. Además, en el art. 26.bis.2, apartados 1 y 2, RIVA, se flexibiliza el ámbito objetivo para la aplicación del tipo reducido del 4% a la adquisición de vehículos para el transporte habitual de personas con movilidad reducida, discapacitados en sillas de ruedas o personas o entidades que presten determinados servicios sociales de integración social a las personas con discapacidad. También se simplifica, en el art. 28 RIVA, el procedimiento para el ejercicio de la opción para la aplicación de la prorrata especial, al permitir su ejercicio en la última declaración-liquidación del impuesto correspondiente a cada año natural. En los supuestos de inicio de actividad o de sector diferenciado, la opción para su aplicación se mantiene en la declaración-liquidación correspondiente al periodo en que se produzca dicho inicio. El ejercicio de la opción vincula al sujeto pasivo durante tres años naturales, siendo el primer año natural aquel al que se refiere la opción ejercitada.
 
3) Modificaciones del reglamento de gestión e inspección tributaria
 
Se modifica el RD 1065/2007, de 27 de julio, por el que se aprueba el reglamento general de las actuaciones y los procedimientos de gestión e inspección tributaria y de desarrollo de las normas comunes de los procedimientos de aplicación de los tributos (RGGIT) en relación con diversas cuestiones relativas a la obligación de declaración de operaciones con terceras personas (modelo 347).
 
Por un lado, se amplía, en el art. 31 RGGIT, la obligación de presentación de la declaración informativa a comunidades de bienes en régimen de propiedad horizontal, ciertas entidades o establecimientos de carácter social y sujetos pasivos acogidos al régimen simplificado por la información de las operaciones por las que reciban factura y estén anotadas en libro de facturas recibidas. Por otro lado, se introducen, en los arts. 32 a 36 RGGIT, ciertas modificaciones consecuencia de la creación del régimen especial de caja: respecto de las operaciones acogidas a este régimen, deberá informarse los importes efectivamente cobrados o pagados e importes devengados a 31 de diciembre; y las operaciones acogidas al régimen se harán constar por separado en la declaración con terceras personas y en la declaración del año natural en que se hagan efectivos dichos importes.
 
Hay que tener en cuenta, asimismo, que la información se proporcionará atendiendo a su cómputo anual en los supuestos de la información que deben proporcionar los sujetos acogidos al régimen de caja, las comunidades de bienes en régimen de propiedad horizontal y los destinatarios de las operaciones afectadas por el régimen especial de caja. También hay que subrayar que se elimina el límite excluyente de 3.005,06 euros para las subvenciones otorgadas por las distintas administraciones a una misma persona o entidad. Y en los casos de operaciones a las que es de aplicación el régimen de devolución especial contenido en el art. 109 LIVA, y en caso de ausencia de NIF, se deberá hacer constar el NIF del empresario o profesional con el que se efectúe la operación por el estado miembro de establecimiento.
 
Asimismo, se identificarán separadamente las operaciones a las que es de aplicación el régimen de inversión del sujeto pasivo y las que se vinculen al régimen de depósito distinto del aduanero. Además, se sustituye la obligación de presentación de la declaración informativa por parte de la Administración General de Estado respecto de las operaciones realizadas con cargo al Presupuesto de gastos del Estado por el procedimiento de pago directo, sustituyéndolo por el envío de dicha información de forma única y centralizada a través de la Intervención General del Estado.
 
También se reduce el ámbito subjetivo de la obligación de informar sobre las operaciones contenidas en los libros registro. Desde el 1 de enero de 2014, solo es exigible esta información para sujetos pasivos del IVA o del IGIC incluidos en el registro mensual.
 
4) Modificaciones del reglamento de revisión en vía administrativa
 
Se modifica el RD 520/2005, de 13 de mayo, por el que se aprueba el reglamento general de desarrollo de la LGT en materia de revisión en vía administrativa (RGRVA) en relación con los legitimados para instar el procedimiento de devolución de ingresos indebidos y beneficiarios del derecho a la devolución (art. 14 RGRVA), así como respecto del contenido del derecho a la devolución de ingresos indebidos (art. 16 RGRVA).
 
El objetivo de dichas modificaciones reglamentarias es aclarar los requisitos que deben cumplirse para que la administración tributaria pueda reconocer el derecho a la devolución de unas cuotas de IVA mal repercutidas cuyo titular es el obligado que soportó la indebida repercusión, determinando cuándo se considera ingresada la cuota repercutida en las autoliquidaciones con resultado a ingresar.
 
5) Modificaciones del reglamento de las obligaciones de facturación
 
Por un lado, se modifica el RD 1619/2012, de 30 de noviembre, por el que se aprueba el reglamento por el que se regulan las obligaciones de facturación (ROF) para incluir las referencias correspondientes derivadas del nuevo régimen especial del criterio de caja en el IVA (arts. 6, 7 y 11 ROF).
 
Y, por otro lado, se modifica el art. 3.2 ROF, en relación con los casos en que no existe obligación de emitir factura, respecto de las operaciones de seguro, reaseguro y capitalización recogidas en el art. 20.1.16º LIVA y las operaciones financieras contenidas en el art. 20.1.18º LIVA, realizadas en el territorio de aplicación del impuesto, Canarias, Ceuta y Melilla, por empresarios distintos de entidades aseguradoras y de crédito.